L’exèrcit soviètic

Durant la Primera Guerra Mundial, Rússia va mobilitzar a 12 milions d’homes al llarg del conflicte. Va ser el país que més baixes va patir. 50.000 d’ells varen morir pels efectes dels gasos verinosos i 400.000 varen patir seqüeles temporals o permanents. El seu Exèrcit estava compost principalment per pagesos sense cap formació, anaven mal armats i mal equipats. El comandament rus a més era molt mediocre. Després de la Primera Guerra Mundial els generals russos van acumular molta experiència ja que van tenir que combatre contra els Blancs en la Guerra Civil russa, contra els polonesos el 1920-21, contra els japonesos 1938-39. L’exèrcit soviètic, creat per en Lev Trotski, havia mobilitzat a 6,7 milions d’homes entre 1918 i 1920.

Durant la Segona Guerra Mundial:

Amb el pacte de no agressió amb Alemanya, l’exèrcit soviètic va participar amb facilitat a la conquesta de Polònia oriental el 17 de setembre de 1939, després de que els alemanys controlessin la Polònia occidental. A finals d’any, amb la invasió a Finlàndia, els soldats soviètics es varen trobar amb moltes dificultats tot i la seva superioritat amb número d’homes i material, i varen perdre molts homes i molt material bèl·lic. La debilitat de l’exèrcit soviètic es devia en gran part a que el 1937 en Iosif Stalin va fer assassinar a molts oficials. L’anterior cap de l’Estat Major, el mariscal Tujachevsky, va ser afusellat. Tres dels cinc mariscals soviètics també van ser assassinat entre 1937 i 1938, com 13 dels 15 comandants de l’Exèrcit, 57 dels 85 comandants de Cos, 110 dels 195 comandants de Divisió i 220 dels 406 comandants de Brigada van ser assassinats o empresonats. De seguida, l’Adolf Hitler va veure que l’exèrcit soviètic havia demostrat les seves debilitats en la guerra amb Finlàndia i quan va tenir informació de que no estava tant preparats com semblava, va començar a planificar la invasió a la Unió Soviètica, un dels seus objectius des del principi tal i com es reflecteix en el Mein Kampf. Però el què no sabia en Hitler era que l’exèrcit soviètic va aprendre molt dels seus errors en la campanya finlandesa.

A mitjans de maig de 1941, l’exèrcit soviètic tenia 170 divisions, i més d’un 70% de les tropes estacionades més enllà de les fronteres de 1939 de la Unió Soviètica. El 22 de juny de 1941, els soldats alemanys varen començar avançar per territori soviètic en l’Operació Barbarroja. Al principi, els soldats soviètics, mal dirigits perquè en Iosif Stalin que no va saber preveure l’atac alemany i va quedar bloquejat durant els primers mesos, va començar a perdre molts homes i grans extensions de territori. A més, l’exèrcit soviètic estava en una posició massa avançada per frenar als alemanys perquè Stalin els havia col·locat a l’est de Polònia, fins al riu Bug, a Bersaràbia i els Estats bàltics.  Els alemanys semblava que podien arribar a Moscou en qüestió de setmanes, atacaven pel sud, pel nord (amb el bloqueig de Leningrad), i pel centre, però amb les fortes pluges de la tardor i la baixada de les temperatures el novembre, va provocar que els alemanys quedessin frenats a les portes de la capital soviètica. El desembre de 1941, els soldats soviètics, amb l’ajuda de contingents de Sibèria i amb uns soldats alemanys mal equipats pel fred i molt cansats, varen començar a reconquerir el territori ocupat pels alemanys. Però amb l’arribada de la primavera i la pujada de les temperatures, els soldats alemanys varen recompondre’s i varen frenar als soviètics i varen avançar cap al sud, per conquerir els pous de petroli de Baku i varen començar una ofensiva per la conquesta de la ciutat de Stalingrad.

A Stalingrad, l’exèrcit soviètic i alemany varen efectuar una de les batalles més grans de la Història, lluitant casa per casa pel control d’una ciutat que havia quedat en ruïnes. Al final, després de que els soviètics envoltessin la ciutat, a finals de gener de 1943 el 6º Exèrcit alemany dirigit per en Friedrich Paulus es va rendir sense el consentiment d’en Hitler, que volia que lluitessin fins a la mort. Aquesta derrota va encoratjar als soldats soviètics en el seu avanç cap a Alemanya. Abans de la batalla del Kursk, primavera de 1943,  l’exèrcit soviètic va instal·lar un total de 503.993 mines antitanc i 439.346 mines antipersona.

Durant el 1943, 1944 i la primera meitat de 1945, els soldats soviètics varen anar avançant cap a l’oest. Però quan alliberaven pobles i ciutats que havien col·laborat amb el règim nazi; assassinaven, violaven i saquejaven a la població civil. Aquestes massacres es van repetir amb més intensitat quan varen entrar a l’Alemanya oriental. A partir de llavors, els soldats no varen tenir contemplacions amb la població alemanya i els saquejos, les violacions i els assassinats es veien com una cosa normal i permesa. Quan les informacions de les salvatjades soviètiques es van conèixer a la llum pública, els alts comandants soviètics varen intentar frenar-ho, però no varen tenir gaire èxit. Quan varen arribar a Berlín, el 16 d’abril de 1945, els soldats continuaven amb els seus comportaments cruels i inhumans. El poble alemany sempre va veure amb mals ulls l’exèrcit soviètic, i si s’havien de rendir o ser capturats preferien fer-ho amb les tropes occidentals perquè no eren tant cruels com els soviètics. Milers de centenars de civils es varen refugiar cap a l’oest per no trobar-se’ls.

Durant l’ofensiva a Alemanya, l’exèrcit soviètic estava compost per 6, 7 milions de soldats i varen ser enviats de la Unió Soviètica més de 5.000 avions, 7.000 tancs, molts milers de camions, 15 milions de parells de botes i grans quantitats d’aliments, armes i munició. Aquesta ofensiva va tenir un cost de 10.000 milions de dòlars, un 7% de la producció total de la Unió Soviètica. El deute es va acabar de pagar el 1990. Per l’assalt a Berlín, els soviètics contaven amb 2,5 milions de soldats, 6.250 tancs i 7.500 avions. Els anys 1988-89, una comissió del Estat Major va informar que l’exèrcit soviètic va perdre 8.668.400 durant la Segona Guerra Mundial.

Curiositats:

Durant la Segona Guerra Mundial, els soviètics solien referir-se al seu devastador poder d’artilleria com: El sagnant Déu de la guerra. 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply