Els gossos

Durant la Primera Guerra Mundial els gossos eren tant important per trobar mines o per ajudar als soldats, que fins i tot en el front occidental, en el nord de França, els alemanys hi tenien un hospital caní. Els gossos es varen tenir que acostumar als sons de la guerra. Era imprescindible que s’habituessin al fragor de l’artilleria i que suportessin el soroll eixordador de les explosions de granades i projectils per què no s’espantessin. D’aquesta manera, durant l’entrenament se’ls exposava a aquests sorolls. Les missions dels gossos en el camp de batalla durant la Gran Guerra eren molt diverses: substituïen als vigilants durant la nit, s’encarregaven de transportar ferits, artilleria lleugera o instruments de guerra. Però la missió més important que se’ls assignava en els gossos era la de missatgers. La seva importància va arribar a ser tant cabdal que fins i tot es va entrenar a gossos per què rescatessin a altres gossos ferits.

Els gossos durant la Segona Guerra Mundial varen ser utilitzats com armes i el seu ús es va fer més popular que la Primera Guerra Mundial, millorant l’entrenament i se li varen donar més missions. La majoria dels gossos utilitzats pels diferents exèrcits varen ser pastors alemanys. Els alemanys varen utilitzar més de 200.000 gossos en les seves operacions en el front oriental. Les SS els utilitzaven per les seves patrulles i per vigilar els presoners dels camps de concentració. La Unió Soviètica va utilitzar uns 60.000 gossos per la guerra. Durant l’Operació Barbarroja, els soviètics varen tenir la idea de fer que els gossos transportessin en els seus lloms una càrrega explosiva d’uns 7,5 quilograms i s’apropessin als tancs alemanys per detonar la càrrega, la qual havien calculat que seria suficientment potent com per destruir o deixar fora de combat als tancs mitjans alemanys com el Panzer III/IV, a part de causar danys més importants en vehicles més lleugers com els semi-erugues. El detonador sobresortia uns 60 centímetres de l’esquena del gos, i explotava quan la vareta es doblava en contactar amb el xassís del vehicle. L’entrenament dels gossos era senzill, se’ls deixava sense menjar durant uns quants dies i després s’amagaven petites racions de carn sota als carros de combat abandonats, preferentment alemanys. L’animal s’acostumava a busca el seu menjar ficant-se entre les erugues i a sota el blindat. Però aquesta tàctica va tenir poc èxit i no es va utilitzar més a partir de 1942, tot i que durant els combats a Indoxina hi va haver alguns informes sobre com el Viet Minh va utilitzar els gossos com a arma a finals dels anys 40. Els Estats Units varen utilitzar més de 25.000 gossos per diferents missions i especialitats. Contaven amb seccions de 28 gossos cadascuna.

El Pastor Alemany:

El Pastor Alemany es un gos d’origen germànic que era utilitzat per la Policia de l’Imperi alemany per la col·laboració de diverses activitats. Durant la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany dubtava de la utilitat dels gossos per les accions bèl·liques, però, l’èxit dels Pastors Alemanys en la Policia els va obrir la portar per servir en el front durant tota la Gran Guerra. Durant el conflicte, aquests gossos varen ser utilitzats per localitzar soldats ferits, transportar missatges, alertar de la presència d’enemics durant les patrulles entre altres coses. Durant la Segona Guerra Mundial també varen acompanyar a l’exèrcit alemany durant tota la campanya a Europa. Molts d’aquests gossos varen morir en acció en el front oriental per culpa del cru hivern.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply