El Flughafenlager

El Flughafenlager va ser un camp de treball alemany de Lublin, concretament a l’aeroport de la ciutat, en la ruta cap a Zamosc, a mig camí del camp de concentració de Maïdanek, fundat durant la tardor de 1941. En el camp hi treballaven com esclaus jueus i l’empresa principal era el Taller Tèxtil, un establiment de l’Oficina Principal Econòmica-Administrativa de les SS, construït durant els anys 1941-1942. L’empresa es dedicava a la càrrega i descàrrega dels vagons de mercaderies i de la construcció de barracons i, durant la tardor de 1942, descarregava grans quantitats de roba i objectes que pertanyien a les víctimes de l’holocaust. Els presoners eren obligats a classificar grans quantitats de mercaderies i si no complien les ordres o eren ajusticiats o enviats a un camp d’extermini. Segons Odilo Globocznik, 1.901 vagons amb peces de vestir, roba blanca, plomes pels coixins i draps confiscats als jueus per ser entregats a la indústria alemanya varen arribar al camp. Els alemanys també varen acumular en aquest camp 103.614 rellotges que necessitaven reparació, 29.391 ulleres, moltes joies i grans quantitats de diners. El valor total s’ha calculat en més de 178 milions de Reichsmarks.

Desenes de milers de jueus, homes i dones de totes les edats, varen passar per Flughafenlager i molts pocs, un grup de quaranta o cinquanta persones va sobreviure. La majoria provenien de Varsòvia, Bialystok i Belzyce quan s’aturaven temporalment al camp abans de ser deportats a Treblinka o als camps propers de Maïdanek, Poniatowa, Trawiniki i Lipowa. Les dones, majoritàriament procedien de Polònia, Txecoslovàquia i Holanda, i un número considerable d’Alemanya, sobretot d’Aachen i Coblença. Els jueus que morien com a conseqüència del dur treball o dels maltractaments dels seus carcellers eren substituïts pels que acabaven d’arribar. Els alemanys mataven als jueus sense miraments i, fins i tot, varen obligar en els propis presoners a construir una forca per penjar-hi a qui creguessin convenient, sobretot qui no obeïa les ordres o se l’enxampava robant, encara que fos un objecte sense valor. Les execucions es feien davant dels presoners per intimidar-los i per diversió. No va ser fins a començaments de 1943 quan els alemanys varen instal·lar-hi en el camp un sistema de clavegueram i un subministrament d’aigua corrent adequat.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply