Les illes Marianes

A unes 1.350 milles al sud de Tòquio, les Marianes formaven una cadena de 17 illes, però només les quatre més meridionals ( Guam, Tinian, Rota i Saipan ) eren importants estratègicament. El Japó havia agafat d’Alemanya la majoria d’aquestes illes durant la Primera Guerra Mundial i va formalitzar la seva conquesta a través d’un mandat de la Societat de Nacions. Guam, comprada pels Estats Units el 1898 a Espanya, va ser conquerida pel Japó després de Pearl Harbor.

A mitjans de la Segona Guerra Mundial, amb bases aèries i navals avançades a les Marianes, Chester W. Nimitz va poder dirigir la seva penetració cap a l’oest sobre les Palau i les Filipines i cap el nord contra el perímetre defensiu final dels japonesos, les illes Bonin i Ryukyu, i finalment contra les pròpies illes nipones. En conquerir les Marianes no només es tallava l’última ruta de provisions i comunicacions de Truk, procedent del nord, sinó que també s’aconseguien els aeròdroms que posaven Tòquio en el seu abast. Però les Marianes també tenien problemes. En elles s’hi combinaven un terreny extens i rugós, aprofitat per la defensa, uns 3.000 natius xamorros i una població civil lleia als japonesos. Nimitz va enviar la Task Force 58 al comandament de l’almirall Raymond A. Spruance per conquerir les illes Marianes, que finalment varen ser conquerides.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply