L’exèrcit nord-americà

La Segona Guerra Mundial:

El 1939, l’Exèrcit dels Estats Units ocupava el dissetè lloc en la classificació mundial, però amb la Segona Guerra Mundial les forces armades nord-americanes es varen incrementar un 3.500% i es varen construir 3.000 bases i dipòsits, i es va enviar 4,5 tones de material bèl·lic per cada soldat desplegat, a més d’una altra tona mensual pel seu manteniment. Les fàbriques de munició nord-americanes varen produir 40.000 milions de bales per armes petites i 56 milions de granades.

Durant la invasió a Sicília el juliol de 1943, l’exèrcit nord-americà va tenir l’ajuda de la màfia italiana establerta als Estats Units. L’Exèrcit també va tenir l’ajudar dels natius Navajos i varen utilitzar el seu idioma com a codi secret per elaborar missatges. Els japonesos no varen poder desxifrar-los. Durant l’Operació Overlord, l’exèrcit nord-americà va reunir 301.000 vehicles, 1.800 locomotores, 20.000 vagons de trens, 2,6 milions d’armes petites, 2.700 peces d’artilleria, 300.000 pals telefònics i 7 milions de tones de combustible, oli i lubricant. Durant l’últim any de la guerra els nord-americans es varen endur la pitjor part dels exèrcits occidentals amb 587.000 baixes a l’Europa occidental amb 135.576 morts, prop de la meitat del total mundial dels Estats Units.

Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial:

En total, durant la Segona Guerra Mundial 929.000 soldats nord-americans varen tenir que ser hospitalitzats per raons neuropsiquiàtriques, una quart part varen ingressar durant la tardor de 1944, i 13 divisions nord-americanes varen patir a Europa el 100% de baixes. 1.700 combatents de tots els teatres varen quedar cecs i 11.000 amb una paràlisis parcial d’un o més membres. L’Exèrcit va calcular 18.000 amputacions, la majoria d’elles després del juny de 1944. Un sol hospital de Michigan va tractar a més amputats que el número total d’amputacions en l’exèrcit nord-americà de la Primera Guerra Mundial. A més, hi havia una llista de 75.000 nord-americans desapareguts o capturats durant la campanya europea. Uns 25.000 soldats nord-americans descansaven en tombes aïllades per tot el continent, sent moltes d’elles amagades o perdudes en 450 cementiris dispersos en 86 països, dues terceres parts a Europa o el Mediterrani. Dels 44.000 desapareguts en el mar no es varen poder trobar mai més.

El 1947, els familiars de 270.000 nord-americans identificats morts i enterrats a Europa varen entregar a l’intendent general el Formulari 345 per elegir si volien que el seu soldat fos repatriat als Estats Units o que continués enterrat a l’estranger juntament amb els seus companys. Més d’un 60% varen tornar a casa, a un cost mitjà pel govern de 564,50 dòlars per cos.

Dels 16.112.566 nord-americans que varen vestir l’uniforme durant la Segona Guerra Mundial, es calcula que el 2024 només en quedaran menys de 100.000. Per l’any 2036, segons estimacions dels demògrafs del govern nord-americà, quedarien vius menys de 400 veterans, menys de la meitat d’una força d’un batalló d’infanteria.

La paga de l’exèrcit nord-americà durant la Segona Guerra Mundial: 

El soldat nord-americà tenia que estalviar com a mínim cinc dòlars mensuals, que li serien reemborsat en acabar el servei. A partir del sisè mes generava interessos. Però el soldat tenia que pagar del seu sou si perdia o deteriorava material o equipament per la seva culpa. Si emmalaltia en temps de pau se li descomptava del sou. Segons la categoria o rang es cobrava més : Un sergent major cobrava 126 dòlars mensuals, un sergent primer o tècnic 84 dòlars mensuals, un sergent segon 72 dòlars, un sergent 60 dòlars, un caporal 54 dòlars, un soldat de primera classe 36 dòlars, un soldat amb més de quatre mesos d’experiència 30 dòlars i un soldat amb menys de quatre mesos d’experiència 21 dòlars. Els especialistes (soldats o soldats de primers amb missions específiques dins del cos: electricistes, mecànics, operadors de ràdio, fusters, cuiners, religiosos…) cobraven un extra segons el seu sou: Un especialista de primera classe cobrava 30 dòlars mensuals, un de segona classe 25, un de tercera 20, un de quarta 15, un de cinquena 6 i un de sisena 3. Aquests salaris era bastant elevats si es té en compte l’economia de l’època i que no hi havia gaires ofertes de feina. A més, tenia menjar, roba i assistència mèdica i dental gratis. Per fer una equivalència; 1 dòlar de 1940 serien actualment 15,17 dòlars i un dòlar de 1943 seria equivalent a 12,29 dòlars.

Actualment, els Estats Units tenen unes 900 bases militars en 153 països.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply