El camp de concentració de Chelmo

El camp de concentració de Chelmo va ser el camp més diferent a tots, en un vell castell romàntic, amb un jardí de 3 hectàrees de terreny. Al principi de la guerra, un terç de la població de Lodz era jueva, al voltant de 200.000 persones. La construcció del camp es va decidir en el marc de la Solució Final i de l’extermini dels jueus no aptes per treballar del gueto de Lodz i més tard del conjunt de Warthegau Com altres centres, el de Chelmo estava a prop  d’una via ferroviària per facilitar l’arribada dels combois. El camp tenia dues parts: la del castell i la del bosc. Les víctimes eren asfixiades en camions de gas, ja que no hi havia cambres de gas, en el patí del castell. En el pòrtic, els presoners eren rebuts per un comandant de les SS amb dolçor. Però després uns seixanta homes de les SS s’encarregaven d’assassinar-los. Els cossos eren enterrats en fosses comunes en el bosc. Les pertinences de les víctimes es confiscaven. Quan les fosses comunes eren massa plenes, es deixaven els cadàvers podrint-se a la natura, el que va provocar epidèmia de tifus i una pudor insuportable. Després es varen cremar els cadàvers en fogueres i finalment en forns crematoris construïts per aquest objectiu, que més tard es varen destruir.

Del 8 de desembre de 1941 al 11 d’abril de 1943, 300.000 jueus varen ser assassinats en la regió de Warthegau. Més tard, 5.000 gitanos, 16.000 jueus de diferents països d’Europa, així com molts nens del poble de Lidice, a Txecoslovàquia, varen desaparèixer darrera dels murs del jardí de Chelmo. Heinrich Himmler va ser qui va donar l’ordre d’executar els jueus del Warthegau. El 7 d’abril de 1943 es va destruir el castell i es varen esborrar les petjades del crim. Un any després, a finals de juny de 1944, es va tornar a iniciar l’activitat assassina, matant a jueus que eren deportats dels països ocupats i dels supervivents del gueto de Lodz. El setembre de 1944, el Sonderkommando va tenir que esborrar de nou les proves dels horrors comesos, abans de que siguessin assassinats per les SS. Finalment, el 17 de gener de 1945 varen cessar les execucions. El camp va ser tancat el gener de 1945. Només dos supervivents es varen trobar en el moment de l’alliberació.

El primer comandant del camp, en desembre de 1941, va ser Herbert Lange, que ja tenia experiència en l’extermini amb el gas en haver treballat pel programa d’eutanàsia Aktion T4 i haver dirigit el comando especial que anava pels sanatoris amb els camions de gas per eliminar els malalts mentals a Prússia Orietnal i en el Warthegau.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply