B-26 Marauder o Martin Marauder

El B-26 Marauder va ser un poderós bombarder nord-americà que va ser posat en servei a l’estiu de 1941 i se’n varen fabricar una sèrie de variants; els més importants varen ser el B-26 (201 aparells), el B-26A (8.139 aparells, amb possibilitat de portar un torpede), el B-26B i el B-26C (1.883 i 1.235 aparells que eren pràcticament idèntics amb motors més potents i, el segon, més envergadura a l’ala), i el B-26F i el B-26G (300 i 893 aparells, també molt similars, i amb millor empenta a l’ala). Les denominacions britàniques pel B-26A,B,C i F/G varen ser Marauder MK I,A,II i III, respectivament. En general, el B-26 era un aparell complicat de pilotar per un pilot sense experiència per la seva empenta alar i la gran velocitat en tocar terra però, un cop dominat, aconseguia bons resultats amb poques pèrdues.

Tenia una velocitat màxima de 507 quilòmetres per hora a 4.750 metres i podia transportar 1.800 quilograms de bombes amb una tripulació de sis o set homes. Tenia dos motors Pratt&Whitney R-2.800-5 de 12 cilindre en doble estrella i 1.850 hp. Podia anar a un sostre d’altura de 7.620 metres, tenia una autonomia de 1.609 quilòmetres, un pes en buit de 9.696 quilograms, un pes màxim en enlairar-se de 15.515 quilograms, una envergadura de 18,81 metres i de llarg feia 17,07 metres. El B-26 estava equipat amb 11 metralladores, en general portava segur una metralladora en el morro de 12,7 mil·límetres, dos de 12,7 mil·límetres en la torreta dorsal i una de 12,7 mil·límetres a la cua.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply