El camp de concentració de Theresienstadt Terezin

Els nazis varen establir un important centre de concentració a la ciutat txeca de Terezin, situada al nord-oest de Praga, que era molt semblant a un gueto. Una part d’aquest centre va ser una ciutadella utilitzada per la Gestapo que era anomenada petita fortalesa. A partir de 1939 varen ingressar-hi nombrosos antifeixistes txecs. En un principi no hi cabien més de 1.200 presoners però al final de la guerra el seu número va ascendir a 6.000. El novembre de 1941, el gueto era reservat als jueus de més de 65 anys, per tant no aptes per treballar, alemanys, danesos, holandesos, txecs i austríacs, al igual que per ex-combatents de la Primera Guerra Mundial. Però i com a resultat de la Conferència de Wannsee celebrada el 20 de gener de 1942, es va obrir en aquest lloc un camp batejat amb el nom de gueto Privilegiat i es va convertir en un camp de trànsit per enviar-los després a les cambres de gas d’Auschwitz, Maidanek, Chelmo i Treblinka. 100.000 jueus, aproximadament, varen passar pel camp de Terezin, molts eren nens, especialment del gueto de Bialystok. Els que quedaven  varen treballar en els kommandos com a esclaus. Aquest camp estava sota la responsabilitat de l’Oficina per la solució de la qüestió jueva de Bohèmia i Moldàvia, dins de la jurisdicció de la secció de l’Adolf Eichmann, que depenia de la RSHA a Berlín. La presència de certes figures de la intel·lectualitat jueva essencialment txeca, alemanya i austríaca, va permetre una vida cultural oficial i clandestina. Algunes obres d’artistes internats serien més tard testimoni de les condicions de vida a Theresienstadt.

Els successius comandant dels camp varen ser en Siegfried Seidl, de novembre de 1941 a juliol de 1943, condemnat a mort i executat el febrer de 1947; l’Anton Bruger, de juliol de 1943 a febrer de 1944, capturat i portat a Txecoslovàquia després de la guerra, però que no va poder ser trobat després de la seva evasió i va ser condemnat a mort en rebel·lió. Finalment, en Karl Rahm va dirigir el camp de febrer de 1944 fins que les tropes soviètiques varen alliberar el camp el 8 de maig de 1945; va ser condemnat a mort i executat el 1947.

El 2 de maig de 1945, els nazis varen convidar a una comissió de la Creu Roja Internacional perquè visités el gueto model de Terezin. Però mentre ensenyaven en els visitants algunes instal·lacions, s’executaven al mateix temps, en un lloc anomenat Plaça d’Execuccions, a 53 homes i 3 dones. Alguns dies més tard, el comandant de les SS del camp va intentar liquidar a tots els supervivents, però el seu pla es va veure frustrat davant de l’arribada dels soldats soviètics, que varen arribar al camp el 8 de maig de 1945, el dia de la capitulació nazi. Molts dels procedents que varen trobar-se els soviètics eren kommandos de Flossenburg, que estaven mig moribunds i durant les següents setmanes varen patir el tifus.

Després de l’alliberació es va construir un gran cementiri per 26.000 cadàvers. També hi ha una fossa comuna amb 22.637 víctimes de diferents nacionalitats. Abans de que el camp fos alliberat, els nazis varen incinerar a 25.000 presoners. Segons diverses fonts, al voltant de 150.000 persones varen ser deportades a Theresienstadt. La majoria varen ser enviats als camps d’extermini.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply