El genocidi

Es podria dir que el genocidi nazi va començar a partir de la Conferència de Wannsee del 20 de gener de 1942 quan els nazis van acordar l’eliminació dels jueus, però hi ha proves suficients per dir que els nazis van començar el seu pla d’eliminar a tot aquell que no era del gust del nacionalsocialisme molt abans del gener de 1942. El 1939, les SS utilitzaven camionetes mòbils de gas per eliminar a més de 70.000 pacients de manicomis. Aquesta idea va ser treta de les purgues del dictador Iosif Stalin durant la dècada de 1930.El 1940 va entrar en funcionament a Silèsia, al sud de Polònia, el camp de concentració i d’extermini més gran de la història, Auschwitz-Birkenau.

En el transcurs del conflicte, en el front oriental es varen cometre innumerables atrocitats contra la població civil. Durant la campanya oriental no es va mostrar cap respecte pel codi militar ni es va mostrar cap tipus de pietat cap a les poblacions que estaven oprimides pels horrors de la guerra. Els assassinats en massa tenien l’objectiu d’intimidar a la població en nom d’una ideologia racial que considerava els pobles eslaus inferiors. Els Einsatzgruppen de la Wehrmacht i de les SS tenien l’objectiu de liquidar en primer lloc els comissaris polítics de l’exèrcit soviètic fets presoners, els jueus i els guerrillers de les zones ocupades. El terror es va exercir de forma permanent i indiscriminada. Per cada soldat alemany mort la represàlia era l’afusellament de milers de persones per part o bé de la Wehrmacht o dels homes dels serveis de seguretat o de les SS. A mitjans d’agost de 1941, en Heinrich Himmler i en Reinhard Heydrich van firmar ordres escrites per assassinar dones i nens jueus, a més dels homes, en pogromos cada cop més grans a l’est d’Europa. Aquestes ordres van començar a Lituània. A finals de 1941, les SS ja havien començat a matar presoners de guerra soviètics i discapacitats amb el gas Zyklon-B.

Després de la conferència de Wannsee es van començar a construir camps d’extermini. La conferència va acordar passar d’una lògica d’exclusió a una lògica d’extermini. Els nazis varen abandonar definitivament la política d’expulsar els jueus amb emigracions massives cap a altres indrets. El pla afectava a 11 milions de jueus d’Europa, incloent països enemics com Irlanda o la Gran Bretanya, i països neutrals, com Suïssa o Suècia. Els jueus de més de 65 anys, els mutilats de guerra o els titulars de Creus de Ferro alemanya de primera classe, així com els fills de matrimonis mixts i els consorts jueus de famílies mixtes varen ser enviats a guetos específics com el de Theresienstadt a Txecoslovàquia. Tots els demés jueus varen ser perseguits, retinguts en centres de trànsit i enviats per ferrocarril a camps de treball en els que una gran part, segons va explicar en Heydrich a la Conferència de Wannsee, moriria per debilitament natural. El maig de 1942 es va obrir a prop de Lublin, Polònia, el camp de concentració de Sobibor i el mes següent es va començar a construir el camp de Treblinka, al nord-est de Polònia. Per exterminar a casi dos milions de jueus polonesos en menys de dos anys, els nazis van recórrer a unitats militars com el Batalló 101 de Reserva de la Policia, que van assassinar a 83.000 persones. La majoria d’aquells homes del batalló eren ciutadans d’Hamburg de classe mitjana i que no eren d’ideologia nazi. La majoria van acceptar assassinar sense contemplacions per la pressió dels seus companys i per obediència, i no per una ideologia política. Ningú va ser obligat a assassinar als jueus i no eren castigats per negar-se a complir les ordres, tot i això només un 2,4 % es va negar a participar-hi.

Tot i que l’Adolf Hitler tenia un odi obsessiu contra la comunitat jueva, el seu racisme no es va limitar només en aquest col·lectiu, però està clar que el principal objectiu eren els jueus. Segons diversos informes a Europa hi vivien un total de 9,5 milions de jueus i els nazis en varen matar 6 milions. El 1945 només quedaven 3,5 milions de supervivents jueus.

Els Jueus:

Els jueus varen ser el principal objectiu dels nazis en el seu programa d’extermini i on més varen dur a terme el seu pla va ser en els països ocupats de l’est. Varen perdre la vida el 90% dels jueus de Lituània, el 66% d’Àustria, el 60% d’Holanda, el 85% de Polònia, el 82,5% de Txecoslovàquia, el 89,5% de Letònia, el 81% d’Alemanya, el 80% de Grècia i el 73,3% de Iugoslàvia. Per poder veure l’abast del terror nazi només cal veure aquests exemples; el 1939 vivien a la ciutat de Kielce, Polònia, 17.840 jueus, només en varen sobreviure 242; a Kutno hi vivien 6.440 jueus, només en varen sobreviure 50; a Varsòvia hi vivien 352.559 jueus, en varen sobreviure 6.000; i a Leipzig hi vivien 11.564 jueus, en varen sobreviure 15. Si es mira d’una altra manera, el número de jueus que varen perdre la vida va ser 22 vegades més gran que les baixes nord-americanes (273.830) i 17 vegades més gran que els 335.506 morts britànics, tant civils com militars, en el curs de la guerra. Dins les víctimes jueves hi havia un gran número de nens, ja que els nazis no varen tenir contemplacions amb ells primer perquè no podien treballar com els adults i per tant no els eren necessaris i, segon, perquè d’aquesta manera s’eliminava la possibilitat de que procreessin en el futur.

La proporció entre les pèrdues de guerra jueves i les demés revela la magnitud de la tragèdia:

  • Jueus d’Europa: 63% (6.000.000 entre 9.500.000)
  • Russos: 11,4% (20.000.000 entre 175.000.000)
  • Iugoslaus: 11% (1.760.000 entre 15.000.000)
  • Alemanys: 9% (7.000.000 entre 78.000.000)
  • Polonesos: 8,3% (2.000.000 entre 24.000.000)
  • Britànics: 0,7% (335.506 entre 45.000.000)
  • Nord-americans: 0,12% (273.000 entre 140.000)

Les pèrdues jueves en els països ocupats comparant-ho amb el setembre de 1939 són aquestes:

 

Països Població jueva setembre de 1939 Pèrdues jueves Percentatge de pèrdues jueves
Polònia 3.300.000 2.800.000 85,00%
Unió Soviètica 2.100.000 1.500.000 71,40%
Romania 850.000 425.000 50%
Hongria 404.000 200.000 49,50%
Txecoslovàquia 315.000 260.000 82,50%
França 300.000 90.000 30,00%
Alemanya 210.000 170.000 81,00%
Lituània 150.000 135.000 90,00%
Holanda 150.000 90.000 60%
Letònia 95.000 85.000 89,50%
Bèlgica 90.000 40.000 44,40%
Grècia 75.000 60.000 80,00%
Iugoslàvia 75.000 55.000 73,30%
Àustria 60.000 40.000 66,60%
Itàlia 57.000 15.000 26,30%
Bulgària 50.000 7.000 14,00%
Diversos països 20.000 6.000 30,00%

Els jueus de Polònia, Letònia, Lituània i Txecoslovàquia, que ascendien a un total de 4 milions, tenien el percentatge més alt de naixements. En total de pèrdues jueves en aquests països puja al 85% de la població jueva de 1939. A Romania, les grans víctimes jueves provenien de Bessaràbia i de Bucovina. Aquestes dues províncies varen perdre les tres quartes parts de la seva població jueva de 1939. Hi havien alguns jueus que es varen poder escapar de la mort en un principi gràcies a algunes excepcions com els jueus casats amb alemanys.  En el principi de la guerra quan se’ls va excloure de les seleccions realitzades per portar-los en els camps. Però quan el conflicte estava a la seva fi, els nazis els van detenir sense distinció amb la mateixa finalitat que els altres jueus, eliminar-los.

L’extermini jueu va ser conegut amb el nom d’Holocaust, terme utilitzat en els Estats Units, perquè estava relacionat des de l’antiguitat amb un acte sagrat, un sacrifici i un ritual religiós. Moltes vegades s’ha considerat inapropiat utilitzar el nom d’Holocaust per designar la barbàrie dels nazis. A França prefereixen utilitzar el terme Shoah després de la pel·lícula d’en Claude Lanzmann de 1985. La paraula de Shoh sembla més apropiada per designar el caràcter excepcional de l’extermini jueu, enduts per la nit i la boira segona un pla d’inconcebible horror.

Altres grups que els nazis van intentar eliminar:

Els polonesos eren considerats pels nazis com inferiors i varen rebre un tracte ferotge per part de les tropes alemanyes. Es calcula que 2 milions d’habitants no jueus polonesos varen morir assassinats. Pels nazis també eren considerats inferiors els pobles eslaus, que ocupaven els territoris que els alemanys volien repoblar, i per aquest fet les tropes de la Wehrmacht encara varen ser més violentes i varen assassinar entre 2 i 3 milions de persones d’aquests territoris.

El 1940, uns 3.000 soldats africans negres que van lluitar al costat de França varen ser exterminats després de la rendició francesa.

Els gitanos varen ser un altre col·lectiu que va patir les conseqüències del nazisme. Varen ser considerats no aris al principi i més tard se’ls va etiquetar com asocials. A partir de 1939 varen ser internats en camps de concentració i més tard d’extermini o varen ser expulsats a Polònia. Es creu que els nazis varen assassinar a un milió i mig de gitanos.

Un altre col·lectiu que els nazis volien eliminar eren els malalts mentals i els discapacitats, ja que consideraven que era millor per ells eliminar-los que no pas mantenir-los en vida. Es calcula que en varen assassinar uns 250.000 i molts d’ells eren alemanys.

Altres grups que els nazis varen voler exterminar varen ser els homosexuals, els Testimonis de Jehovà i els maçons.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply