El B-25 Mitchell

El B-25 Mitchell va ser el primer bombarder pesat concebut pels nord-americans durant la Segona Guerra Mundial. Existien diversos tipus de B-25, principalment el B-25, que va ser el primer en atacar Tòquio el 18 d’abril de 1942. La majoria dels B-25 portaven 25 metralladores i podien transportar 2.000 quilograms de bombes.

El B-25 J va ser una versió que es diferenciava del model H per tenir el nas transparent de bombardeig amb dues metralladores fixes i una mòbil, més un tripulant extra, fet pel qual podia tenir 6 tripulants, en el demés no es diferenciava del seu antecessor. Durant la seva producció varen aparèixer B-25 J amb armament incrementat en la forma de 4 armes en els costats i el nas amb 8, sent el seu armament total en aquest últim cas de 18 metralladores de calibre 50. També es va fer capacitat per coets ploma de 5 polzades. El motor de l’aparell era de dues radials refrigerades per aire Wright R-2600-29 de 18 cilindres en doble estrella i 1.700 hp. Tenia una envergadura de 20,60 metres, de llarg feia 15,82 metres, d’altura 4,8 metres, tenia un pes en buit de 8.836 quilograms, un pes màxim en l’enlairament de 15.876 quilograms, una velocitat màxima de 442 quilòmetres per hora, una velocitat de creuer de 370 quilòmetres per hora, un sostre de servei de 7.255 metres, una autonomia de 2.173 quilòmetres. D’armament portava 13 metralladores de 12,7 mil·límetres, un màxim de càrrega ofensiva de 1.816 quilograms com 6 bombes de 500 Ibs i 8 coets de 5 polzades. Aquest model va ser la versió més fabricada amb 4.318 unitats, entregades entre 1943 i 1945, sent destinats 314 a la RAF sota el nom de Mitchel MK III. En les forces marines nord-americanes, la US Navy, va ser conegut com el PBJ-1J, sent dotat amb un radar aire-superfície en la punta d’una ala.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply