El camp d’extermini de Sobibor

El camp de Sobibor, situat a la regió de Lublin, en el districte de Wlodawa, en el límit d’un bosc de pins, es va construir a principis de maig de 1942 dins l’Operació Reinhard. Després, des de juny a octubre de 1943, la seva importància va créixer amb l’arribada de 20 combois mensuals. Les instal·lacions d’aquest camp no eren tan completes com les del camp de Treblinka; per exemple, només amb un senzill motor alimentava les cambres de gas. En canvi, els forns d’incineració eren més importants i estaven situats a una certa distància del camp, sent alimentats per petits trens de vagonetes. Els successius comandant del camp varen ser Franz Stangl; de l’abril a l’agost de 1942, quan va ser traslladat a Treblinka, i Franz Reichletner, que si va quedar fins que va tancar el camp.

Aquest camp era exclusivament d’extermini, ningú hi anava a treballar i les víctimes només arribar al camp eren enviades a les cambres de gas, camuflades en sales de dutxes, on les assassinaven amb monòxid de carboni. Igual que a Belzec, el personal del camp havia sortir del programa de l’Aktion T4, el programa d’eutanàsia, entre ells Gustav Wagner. A més, hi havia soldats de les SS i guàrdies ucraïnesos. Com en altres camps d’extermini, equips de presoners, els Sonderkommandos, s’encarregaven de netejar les cambres de gas i de traslladar els cadàvers als forns crematoris. La majoria de les víctimes varen ser jueus dels guetos de Polònia, en especial el de Lublin; però també varen ser assassinats allí jueus d’Eslovàquia, Àustria, Bohèmia i Moràvia, i Europa occidental.

El 14 d’octubre de 1943, l’oficial soviètic Alexandre Petcherski va dirigir una revolta de 600 presoners contra els guardians del camp. Tot i que alguns d’ells varen aconseguir fugir, els guardians varen aconseguir frenar la revolta. Molts dels fugats varen morir per les mines enterrades al voltant del camp; altres varen ser executats. Aquesta revolta també va costar la vida a uns 10 soldats de les SS. Tot i el fracàs de la revolta, el camp va ser aniquilat pels propis alemanys i res quedarà d’ell en el mes de novembre. Per tal d’amagar el camp, els alemanys varen plantar-hi a la zona centenars de pins. Segons les fonts, a Sobibor es varen assassinar a uns 300.000 jueus, sense comptar les víctimes de la marxa de la mort improvisada quan el camp va ser evacuat. Només 34 persones varen sobreviure.

Avui en dia queda molt poca cosa del camp. S’hi pot observar un turó commemoratiu aixecat pels polonesos i en el seu interior hi varen dipositar les cendres de les víctimes. Alguns dels antics oficials de les SS destinats a Sobibor varen ser jutjats a la Cort del Districte de Hagen entre el 6 de setembre de 1965 i el 20 de desembre de 1966. El judici va acabar amb la condemnat del sergent major Karl Frenzel, sots-oficial de les SS no comissionat i responsable de l’assassinat de 150.000 persones, condemnat a cadena perpètua; la del sergent major Kurt Bolender, responsable de l’assassinat de 80.000 persones, condemnat a cadena perpètua; la del sergent major Franz Wolf, responsable de l’assassinat de 39.000 jueus, condemnat a vuit anys de presó; la del sergent major Alfred Ittner, responsable de la mort de 68.0000 persones, condemnat a quatre anys de presó; la del sergent major Werner Dubois, responsable de l’assassinat de 15.000 persones, condemnat a tres anys de presó; la del sergent primer Eric Fuchs, responsable de l’assassinat de 79.000 persones. Tot i les condemnes, alguns d’ells varen ser posats en llibertat abans de complir la condemna i altres es varen suïcidar a la seva cel·la. 

Una dada curiosa, en el bosc on hi havia Sobibor hi han molts ocells, però no es dirigeixen mai a la zona on hi havia al camp per cantar-hi.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply