L’Areonca L-3 Grasshopper

Després d’utilitzar molts anys un caça biplaça reconvertit en avió d’observació, el cos aeri de l’Exèrcit dels Estats Units, el USAAC, en va construir un de més gran, més còmode, mes capaç i dissenyat per aquesta funció. Però al començament dels anys 40 varen arribar a la conclusió de que era molt més propici fer unes petites adaptacions als avions lleugers biplaces civils. Aquests aparells eren barats i, com a conseqüència de la seva agilitat i de que se’ls veia poc, eren menys vulnerables a les defenses terrestres. La curta carrera del seu desplegament i aterratge era molt impressionant. En veure el seu alt rendiment, es va procurar construir una gran quantitat d’aquests aparells de diversos tipus. Tots ells es caracteritzaven per la seva cabina tancada, l’ala alta amb puntals i una roda fixa posterior del tren d’aterratge. L’Aeronca model 65 era típic d’aquesta classe. Es varen entregar 1.740 de les variants L-3 i L-5.

El L-3 portava un motor Continental O-170-3 de 4 cilindres horitzontals i 65 hp, tenia una velocitat màxima de 140 quilòmetres per hora, un sostre de servei de 2.360 metres, una autonomia de 351 quilòmetres, un pes en buit de 379 quilograms, un pes màxim en l’enlairament de 590 quilograms, un envergadura de 10,76 metres. De llarg feia 6,4 metres i tenia una altura de 2,64 metres.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply