El Boeing B-29

El B-29 va néixer per un requeriment fet l’any 1939 que demanava un quadrimotor de gran altura i cabina personalitzada amb un radi d’acció de 3.200 quilòmetres per defensar l’hemisferi nord. De totes les propostes presentades al USAAC, el Model 345 de Boeing va ser el més ben vist i a l’agost de 1940 els fons per construir dos prototips varen ser assignats. El primer vol de l’avió de proves, el XB-29, va ser el 21 de setembre de 1942 i el segons prototip va volar el 28 de desembre de 1942. En les dues proves l’aparell va mostrat bones qualitats però també molts defectes, en especial els seus motors poc fiables i propensos a incendiar-se. Per la seva producció es va desenvolupar un gran pla de fabricació que va rivalitzar amb el de la bomba atòmica. A més de Boeing com a contractista principal, va participar en la fabricació d’aquest aparell les empreses Bell Aircraft i Glen L- Martin Company.

El B-29 podia transportar 11 persones, tenia 4 motors radials Wright R-3350-23 Dúplex Cyclone de 18 cilindres refrigerats per aire, amb dos turbocompressors activats per gasos a cada unitat motriu i disposava 2.200 hp a 2.850 RPM o 2.300 hp com a potència d’emergència. D’envergadura feia 43,05 metres, de llarg 30,18 metres, d’altura 8,46 metres, tenia un pes en buit de 33.795 quilograms, un pes de càrrega normal de 54.430 quilograms i un pes màxim de desplegament de 61.240 quilograms. La seva velocitat màxima era de 575 quilòmetres per hora a 9.144 metres d’altura, i tenia una velocitat a nivell de mar de 492 quilòmetres per hora, una velocitat de creuer màxima continu de 550 quilòmetres per hora i una velocitat de creuer econòmic de 354 quilòmetres per hora a 7.620 metres d’altura. Normalment trepava a 7.620 metres en 43 minuts. El seu sostre de servei era de 10.973 metres i tenia un abast de 5.230 quilòmetres transportant 4.540 quilograms de bombes. D’armament defensiu portava quatre torretes Bell amb dues metralladores de 12,7 mil·límetres cada una, una torreta de cua Bell amb dues metralladores de 12,7 mil·límetres i un canó de 20 mil·límetres. D’armament ofensiu portava un màxim de 9.979 quilograms de bombes en les dues bodegues internes, mines o una bomba atòmica.

Els primers YB-20 de presèrie es varen entregar a la 58º Ala de Bombardeig el juliol de 1943 per ser utilitzades contra Japó. Les primeres unitats varen arribar a l’Índia a partir de l’abril de 1944 després d’un vol de 18.500 quilòmetres amb diverses escales. La seva primera acció bèl·lica va ser a Tailàndia el 5 de juny de 1944 i la primera missió contra territori japonès va tenir lloc en un bombardeig nocturn contra Yawata el 15 de juny. Desplegats llavors a la Xina, cada missió que feien demanava un gran esforç logístic. Més tard aquestes unitats varen ser enviades a les bases habilitades a les Illes Marianes, on els aprovisionaments eren més accessibles. El primer bombardeig des d’aquestes zones el varen realitzar 111 B-29 de la  73º Ala de Bombardeig el 24 de novembre de 1944 contra un objectiu proper a la ciutat de Tòquio. Des d’aquell dia fins al final de la guerra les accions del B-29 varen passar de bombardeig a alta cota a bombardeig incendiari de baixa altura, llançament de mines, rescat i reconeixement fotogràfic. L’última acció d’aquests aparells la farien dos B-29 modificats del Grup Especial número 509. El primer, l’Engola Gay, va llançar la primera bomba atòmica contra Hiroshima el 6 d’agost de 1945 i el segon, el Bock’s Car, va llançar la segona bomba el dia 9 a Nagasaki.

Des de juny de 1944 fins l’agost de 1945, els B-29 varen descarregar 170.000 tones de bombes (d’aquestes 105.486 tones varen ser incendiaries) contra objectius enemics en 34.790 sortides. A més, varen llançar 12.953 mines en 1.500 sortides. En acabar la guerra, la USAAF contava amb unes 3.700 Súper Fortaleses en el seu inventari, que les últimes varen ser entregades el maig de 1946. Tres d’aquests aparells que varen aterrar a la Unió Soviètica varen servir de base pel Tupolev Tu-4, un model menys eficient, conegut a la postguerra com Bull.

Els pilots nord-americans dels bombarders B-29 estaven molt acostumats a menjar gelats, però amb la guerra i se’n fora de casa no podien fer. Un dia, un d’ells se l’hi va acudir la idea de posar llaunes que contenien mescles de gelat en els compartiments de l’artiller de popa quan sortien a realitzar les seves missions. Les baixes temperatures que patien a causa de l’altura del vol i les constants vibracions, varen provocar que poguessin gaudir d’un gelat.

Models construïts:

El XB-29: tres prototips.

El YB-29: 14 models de presèrie.

El B-29: se’n varen construir 2.458 unitats.

El B-29A: amb ala revisada, torreta dorsal superior davantera amb 4 metralladores, se’n varen construir 1.119 unitats.

El B-29B: Sense armament defensiu tret de la torreta caudal per incrementar la capacitat de bombes, se’n varen construir 311.

El SB-29: El Súper Dumbo, va servir per buscar i rescatar en aire-mar.

El F-13: Va ser la versió de reconeixement fotogràfic.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply