El combustible

Les potències aliades controlaven més del 90% del petroli natural del món, mentre que les forces de l’Eix només controlaven el 3%. Els alemanys tenien un greu dèficit en aquest tema que els va portar greus problemes durant tota la Segona Guerra Mundial. Tot i que la producció de carburant sintètic a Alemanya va passar de 800.000 tones el 1937 a 3.800.000 tones el 1943, era insuficient per complir amb les demandes militars. Des de 1942 fins a 1944, les refineries i plantes de Berlín varen generar 23 milions de tones de fuel; durant al mateix període, els Estats Units produïen més de 600 milions de tones. Per intentar eliminar aquest problema, els alemanys pensaven explotar els jaciments soviètics de petroli en el Caucas, però aquests plans varen anar a norris després de les derrotes a l’Àfrica i a la Unió Soviètica. Els químics alemanys varen investigar substituts energètics com el gla i el raïm. A la primavera de 1944 la intel·ligència aliada ja va veure el greu problema que tenien els alemanys i a finals de maig la intel·ligència britànica havia arribat a la conclusió de que continuant bombardejant la producció alemanya de petroli portaria al col·lapse alemany al cap de sis mesos.

Segons diversos càlculs fets al juny, el 30% de la producció alemanya procedia de les refineries de Ploesti, Romania, i un altre 36% de dues dotzenes de fàbriques sintètiques que convertien lignit en gasolina i combustible per l’aviació. 60 refineries de cru a Alemanya, Àustria, Hongria, Polònia i Txecoslovàquia proporcionaven la resta. Per intentar destruir totes aquestes refineries, la 15º Força Aèria nord-americana a Itàlia va tenir com a objectiu les refineries de Romania, Viena i Budapest, juntament amb les plantes de petroli sintètic de Silèsia, Polònia i el país dels Sudets. La 8º Força Aèria a la Gran Bretanya es va concentrar en set grans plantes sintètiques del centre d’Alemanya, així com unes 20 refineries del nord. La intel·ligència britànica va creure a finals de juliol que l’escassetat de petroli provocaria la caiguda militar d’Alemanya a finals de 1944. A l’abril de 1945, les existències de gasolina d’aviació eren només d’11.000 tones, mentre que el consum mensual de la Luftwaffe era ja de 195.000 tones el maig de 1944. Durant la primavera de 1945, després de més de 500 atacs contra uns 130 objectius petrolífers, la producció alemanya de petroli va descendir al 12% de la que havia fabricat l’any anterior.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply