El camp de concentració de Bergen Belsen

El camp estava instal·lat a 100 quilòmetres d’Hamburg i a 65 de Hanover, i va ser nomenat el camp dels malats i també el cementiri, ja que la majoria dels seus internats morien de disenteria o de tifus. Va ser construït per presoners de guerra francesos i belgues sobre un antic camp de presoners de la Primera Guerra Mundial. A partir de juliol de 1941 milers de presoners de guerra soviètics varen ser internats allí, torturats i executats. Fins a 1941, Bergen Belsen va ser un camp de presoners de guerra, llavors, va ser posat a disposició de l’administració de les SS satisfent la petició d’Oswald Pohl i, l’abril de 1943, Bergen Belsen es va convertir en un camp de concentració. El primer grup de presoners varen ser jueus procedents d’Albània, Grècia, Hongria, Holanda i Polònia que podien servir de moneda de canvi i s’agrupaven per nacionalitats. Aquell mateix any va començar la construcció d’un forn crematori.

A partir de 1944 es varen transferir a Bergen-Belsen milers de detinguts malalts i no aptes pel treball des d’altres camps. Lluny d’ajudar-los se’ls abandonava a la seva sort. L’avanç de les tropes soviètiques va provocar una arribada massiva de deportats i es va tornar a estendre el tifus. A finals de 1944, el camp hi havia 15.527 presoners, i el març de 1945 50.000, dels quals 26.300 eren dones. El forn crematori no era suficient per fer desaparèixer tots els cadàvers que s’amuntegaven en el camp, fins en els barracons, i es varen obrir fosses. L‘1 de desembre de 1944, el SS Hauptsurmführer, Joseph Kramer, que havia fet el seu aprenentatge en el camp de Natzweiler Struthof, es va convertir en el comandant del camp. En els primers dies d’abril de 1945 es va instal·lar un segon camp a uns quants quilòmetres del camp I, en els quarters de Belsen. Aquest segon camp va ser destinat a rebre contingents d’homes, dones i nens que des de febrer varen ser enviats en aquest camp davant de l’imminent arribada dels Aliats. Aquesta afluència de presoners va provocar el desordre, i Kramer va ordenar utilitzar mesures salvatges per acabar amb els presoners.

El 15 d’abril de 1945, les tropes britàniques varen arribar al camp on varen trobar-se amb una multitud de cadàvers, uns 13.000, però l’epidèmia de tifus era tal que es varen mantenir els detinguts dins del camp. D’immediat, els britànics varen obligar a les SS i els soldats de la Wehrmacht a enterrar els cadàvers en fosses comunes des del 21 al 25 d’abril de 1945. El 21 de maig de 1945, les autoritats militars britàniques varen cremar tots els barracons, els arxius i les torres de vigilància per l’epidèmia de tifus. Dels 12.000 presoners que varen aconseguir escapar amb vida la majoria no varen poder viure més d’un mes després de ser alliberats. Es creu que 170.000 persones varen morir a Bergen Belsen.

En aquest camp i va ser internada Anna Frank, que finalment hi va morir, i Simone Jacob, més tard Simone Veil, ministre francesa de Sanitat. A Belsen i va treballar el doctor Klein que injectava benzina a les venes dels seus pacients.

 

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply