Aquisgrà

Aquisgrà és una ciutat de l’Alemanya occidental coneguda per les seves fonts termals. Segons els alemanys era una ciutat per la qual valia la pena morir.

La ciutat era coneguda durant els primers temps per les seves fonts termals, que es creien que tenien poders curatius, i varen atreure primer als romans i després als carolingis. Es creu que va ser aquí on va néixer l’emperador Carlemany i va ser en aquesta ciutat on hi va morir l’any 814, després de crear el Primer Reich. L’emperador va ser enterrat en una arqueta d’or situada a l’absis, darrere del cor de la gran catedral d’Aquisgrà. Des d’Oto I, en el segle X, fins a Ferran I, 30 reis i 12 reines varen ser ungits, coronats i entronitzats a la catedral d’Aquisgrà. La catedral albergava quatre relíquies que durant els últims 500 anys havien sigut tretes cada 7 anys del seu lloc on es guardaven per què les veneressin els peregrins: el vestit de la Verge, el bolquer i les calcetes d’en Jesús i la roba que va dur sant Joan Baptista en el moment de la seva decapitació. Es deia que els habitants d’Aquisgrà havien ballat entusiasmats pels carrers de la ciutat durant la pesta que varen patir l’any 1374.

El juliol de 1943, durant la Segona Guerra Mundial, un atac aeri va destruir 1.000 edificis i els següents atacs durant la primavera de 1944, on els Aliats varen utilitzar bombes preparades per esclatar després d’haver penetrat fins al subterrani d’un edifici de cinc plantes, varen malmetre o destruir les 65 esglésies de la ciutat, inclosa la catedral. Els bombarders també varen tocar l’Ajuntament, construït originalment sobre les ruïnes del palau de l’emperador Carlemany i renovat posteriorment en estil barroc per exhibir les estàtues de 50 emperadors alemanys en un fris que recorria tota la façana nord. Aquisgrà va ser la primera ciutat que els Aliats occidentals varen ocupar durant el seu avanç cap a Alemanya. 18.000 soldats alemanys varen ser destinats a la ciutat per defensar-la fins l’última bala, com havia exigit l’Adolf Hitler. Després de la batalla la ciutat va quedar en ruïnes. Segons certs càlculs, el 83% de les cases varen quedar destruïdes o danyades. La majoria dels carrers eren impracticables i per tot arreu hi havia cadàvers. El cementiri de la catedral havia quedat destrossat i les vidrieres havien quedat fetes a trossos. Les restes de l’emperador Carlemany varen quedar intactes, tot i que una bomba aliada havia travessat l’absis però no havia detonat. Els nord-americans varen col·locar un gran cartell amb un text que parafrasejava la frase d’en Hitler: Gebt mir fünf Jahre und ihr werdet Deutschland nicht mehr wiederkennen. Doneu-me cinc anys i no reconeixereu Alemanya.  Un cop ocupada, la ciutat va servir com a laboratori per la polítiques d’ocupació militar. Es va imposar un toc de queda que anava de nou de la nit a les sis del matí, ningú podia allunyar-se més de sis quilòmetres del seu domicili, i estava prohibida la reunió de més de cinc persones, excepte pels oficials religiosos. L’ús de les càmeres fotogràfiques, prismàtics i coloms missatgers quedava totalment prohibit. La Junta de Caps va ordenar l’exclusió dels seus càrrecs de tots els nazis actius o simpatitzants del nazisme, però identificar-los era molt complicat i durant els primers mesos de l’ocupació d’Aquisgrà més de 50 funcionaris municipals rellevants varen ser membres del NSDAP.

 

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply