El llançacoets Katiuska

El llançacoets Katiuska va ser una de les armes més eficaces utilitzades pels soldats soviètics en el conflicte amb una impressionant innovació tècnica. El llançacoets, que varen ser la primera artilleria autopropulsada en massa per la Unió Soviètica, feia 130 mil·límetres, pesava 40 quilograms i tenia 40 quilòmetres. Amb aquests llançacoets els soviètics varen disposar d’una capacitat per transportar fins a 20 cops més pes en explosius que una granada d’artilleria de 150 mil·límetres, tenien més mobilitat que un canó gràcies a que era transportat en un camió, fet que els donava una gran avantatge perquè es podien moure a gran velocitat i podien evitar el foc de contrabateria, tot el contrari del llançacoets alemany Newelberfer, tenien menys desgast en les plataformes de llançament que els coets i eren molt més fàcils i barats de produir que els canons i les granades. Estaven muntats sobre una bateria autopropulsada i els projectils es col·locaven en una sèrie de tubs de llançament. Els alemanys els varen conèixer com Els òrgans de Stalin pel seu soroll i perquè els seus rails de llançament s’assemblaven als tubs d’un òrgan.

Cada divisió de Katisuskes podia disparar al mateix moment 3.840 projectils. Es va utilitzar per primer cop el 1943 i es va utilitzar a gran escala en les operacions del front oriental europeu. Va participar en les batalles de Stalingrad, del Kursk i de Berlín. Els llançacoets estaven marcats amb una lletra K de la fàbrica Vorónezh Komintern i els soldats la varen anomenar Katiuska per la coneguda cançó de guerra Katyusha, sobre una noia que enyorava al seu estimat absent, que està lluny de casa, fent el servei militar.

Després de la guerra varen ser exportats a alguns països, però varen caure en desús en millorar la punteria de l’artilleria i, sobretot, en aparèixer els míssils.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply