El camp de concentració de Dora Mittelbau

Sota el nom de Mittelbau, al principi, Dora no va ser res més que un túnel construït sota el turó de Kohnstein, i era un comando exterior del camp de Buchenwald, però Dora va ser indispensable i es va independitzar. Després, es va convertir en un complex industrial anomenat Dora-Laura-Ellrich. Els nazis varen designar a partir de l’estiu de 1943 un conjunt d’instal·lacions per la indústria de guerra situades al voltant d’un centre, Dora, ubicat en els turons del Harz, al voltant de la ciutat de Nordhausen. L’objectiu del camp era doble. Per una part, a causa dels bombardejos que havien destruït les millors bases d’armament, especialment la de Peenemunde, els nazis varen agrupar una sèrie de fàbriques i tallers que tenien la missió de fabricar, sota la direcció de Werner von Braun, les armes V-1 i V-2. Per altra part, els nazis desitjaven utilitzar mà d’obra barata com a esclaus que després podia ser eliminada. El primer comboi que va arribar al camp procedia de Buchenwald el setembre de 1943 i, seguidament, en varen venir molts més. Hi havia iugoslaus, ucraïnesos, polonesos, txecs, russos, jueus, hongaresos, francesos i italians. Cap a finals d’estiu de 1944, Dora va deixar de ser un kommando depenen de Buchenwald i es va convertir el 28 d’octubre de 1944 en un camp autònom, administrant diversos comandos.

Es varen instal·lar maquinària sota terra per treballar en les noves armes secretes, entre elles els V1- i els V-2. Fins a principis de 1944 no varen existir per als presoners ni instal·lacions sanitàries ni barracons, se’ls tancava en galeries subterrànies sotmesos a treballs forçats durant 12 i 14 hores. Cada dia morien al voltant de 100 presoners. Finalment, es va construir un camp a prop de l’entrada del túnel. A partir de l’estiu de 1944, en aquest camp hi havia uns 28.000 presoners. Nombrosos organitzacions de la resistència en el camp, entre ells Albert Kuntz, varen sabotejar la producció de guerra alemanya, tot i que molts d’ells varen perdre la vida per aquestes accions. Amb les derrotes alemanyes, la situació va empitjorar pels presoners; el ritme de treball es va intensificar mentre que el menjar escassejava. A l’hivern de 1944 la situació es va agreujar encara més. A partir de febrer varen arribar combois plens de presoners procedents d’Auschwitz i de Gross-Rosen. El març, els alemanys varen penjar als presoners russos. A partir de l’1 d’abril de 1945, davant de la imminent arribada dels Aliats, les SS varen començar l’evacuació del camp  i dels kommandos de la regió de Mittelbau, dirigint els presoners cap al nord, especialment cap al camp de Bergen-Belsen, Oranienburg o Ravensbrück. Abans de marxar, les SS varen assassinar els ferits que no podien continuar i els comunistes. Alguns d’aquests presoners varen morir assassinats a la granja de Gardelegen i en els camins. El 4 d’abril de 1945, Nordhausen va ser bombardejada per l’aviació nord-americana. El 15 d’abril de 1945 els nord-americans del 1ª exèrcit varen arribar al camp on varen trobar molts cossos sense vida escampats al terra i uns pocs centenars de presoners. A Dora-Mittelbau varen morir uns 20.000 homes. Els nord-americans es varen apoderar de tot el què varen trobar, ja que Dora i els seus tresors tecnològics estaven dins de la zona que anava a ser ocupada pels russos. Werner von Braun marxaria als Estats Units, en un futur dirigiria els projectes especials nord-americans. Tècnics i material es varen enviar a la base de White Sands, a Nou Mèxic. El 28 de juny de 1946, una V2 es va enlairar des de territori nord-americà. L’equip de Von Braun va participar en el desenvolupament del Saturn V que va propulsar els astronautes nord-americans a la Lluna el 1969.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply