El col·laboracionisme

Totes les poblacions que es trobaven sota el nazisme varen col·laborar, tant homes com dones, en diferents graus a ajudar i a sostenir el projecte nazi amb l’objectiu d’instaurar un Nou Ordre europeu. El terme col·laboracionista va tenir un significat negatiu, ja que aquestes persones varen ser considerades que tenien un comportament anti patriòtic, que traïen els seus propis conciutadans conspirant a l’ombra. Es calcula que més de 100.000 dones varen treballar pels nazis en prostíbuls i cabarets de la França col·laboracionista.

Després de l’alliberació, els sentiments de menyspreu i el desig de venjança es varen manifestar també amb rituals de degradació, humiliant al col·laboracionista obligant-lo a mostrar en públic la seva culpa i el van excloure simbòlicament de la comunitat. A moltes dones que havien col·laborat amb els nazis les hi van rapar al cap i les varen obligar a desfilar pels carrers perquè tothom les veiés. Quan els soldats soviètics es trobaven amb pobles que havien col·laborat amb els nazis, assassinaven, violaven i saquejaven als civils sense contemplacions. Al final de la guerra, els tribunals dels diferents països varen sancionar legalment l’exclusió dels col·laboracionistes castigant a casi 130.000 persones a França, 100.000 a Bèlgica, 110.000 Holanda. Tot i les dures represàlies i el sentiment d’odi cap a aquestes persones, al cap de pocs mesos el rigor del principi en castigar-los va disminuir dràsticament.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply