La República Social italiana

L’alliberació de Benito Mussolini de la presó del Gran Sasso va ajudar a la creació en el nord d’Itàlia d’un Estat satèl·lit del Reich alemany. La República Social italiana o República de Saló, en referència a la petita ciutat del llac de Garda, on es va instal·lar el seu quarter general, va néixer el 23 de setembre de 1943 dirigida per Mussolini amb el Partit Feixista República que va intentar refer el feixisme. En aquells moments, el nord d’Itàlia estava controlat per l’administració militar alemanya, i les actuacions del nou govern de Mussolini varen necessitar l’aprovació de dos consellers alemanys i dels militars alemanys, que controlaven les oficines centrals i perifèriques. A més, Adolf Hitler va decidir annexionar al Reich part de la Itàlia nord oriental. L’economia del nou govern va estar sotmesa a la producció de la maquinària bèl·lica alemanya i desenes de milers de treballadors varen ser deportats a Alemanya o destinats a treballs forçosos. Els més 650.000 militars italians que varen ser capturats després de l’armistici del 8 de setembre de 1943 varen quedar en mans alemanyes. Els poders públics es varen posar també al servei dels alemanys on varen saquejar i reprimir el moviment partisà, aterroritzant a la població amb represàlies i destrucció.

El 15 de novembre de 1943, a Verona, el congrés del partit va aprovar el manifest programàtic del nou règim, amb temes nacionalfeixistes i republicans amb continguts socialistes. Però Mussolini no estava satisfet amb només tornar a recuperar part del poder i es va voler venjar amb els jerarques que el varen trair el 25 de juliol de 1943, com el seu gendre el comte Galeazzo Ciano o Emilio de Bono que varen ser afusellats el gener de 1944.

El novembre de 1943 es va intentar reconstruir l’exèrcit italià, però només el 40% dels joves va respondre a la crida i molts varen desertar immediatament. En total varen reclutar a 200.000 homes. Els jueus varen ser considerats estrangers i enemics en el Manifest de Verona. Les autoritats feixistes varen col·laborar activament amb els nazis per deportar-los als camps d’extermini, però molts dels quals es varen salvar gràcies a l’ajudar de la població. El 30 de novembre de 1943, el ministre de l’Interior va decidir la creació de camps de concentració especials a Itàlia. Per altra part, va començar una cruel guerra civil que va enfrontar als partisans antifeixistes amb els nazis i la milícia de Mussolini. A les accions de resistència contestaven els feixistes i els alemanys amb terribles represàlies, com la matança de les coves Ardeatines, on 320 italians varen ser afusellats com a venjança a un atemptat que va costar la vida de 32 policies alemanys

Amb les derrotes alemanyes en tots els fronts, la resistència partisana i la subordinació civil a les pressions alemanyes varen destruir la República Social italiana al 1945, tot i que les potències aliades occidentals varen intentar sense èxit negociar la rendició.

El 18 d’abril de 1945, Mussolini va traslladar al govern a Milà i, al migdia del 25 d’abril de 1945, dia del aixecament nacional, Mussolini es va trobar amb els representants del CLNAI, el Comitè d’Alliberació Nacional de l’Alta Itàlia, que li varen exigir la rendició incondicional. Mussolini finalment va decidir fugir i no negociar la rendició, però va ser capturat pels partisans a prop de Dongo, a la carretera que conduïa a Suïssa, juntament amb la seva amant Clara Petacci i altres dirigents feixistes. Després varen ser ajusticiats i els seus cossos varen ser penjats pels peus a la plaça de Loreto, Milà, on casi un any abans els feixistes varen afusellar a 15 presoners.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply