La Divisió Blava

La Divisió Blava, nom amb què es coneixia la Divisió Espanyola de Voluntaris, va ser en principi un miler de voluntaris espanyols, la majoria veterans de la Guerra Civil espanyola, que varen lluitar al costat dels soldats alemanys en la invasió a la Unió Soviètica. Els seus comandants varen ser l’Agustín Muñoz Grandes i l’Esteban Infantes. Tot i que la majoria dels allistats eren falangistes incondicionals i tropa reclutada entre l’Exèrcit, a mesura que passaven els mesos hi havia més homes atrets per una remuneració contrastada amb la misèria dominant a Espanya i uns altres obligats a purgar el seu passat republicà.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, en Ramón Serrano Súñer, va ser l’encarregat d’enviar la Divisió en el front oriental per disculpar-se per no haver intervingut a la guerra quan l’Adolf Hitler els hi va demanar el 1940. En un principi, en Francisco Franco es va resistir a realitzar aquell enviament de soldats perquè no es volia implicar en el conflicte, però al final va cedir davant de la insistència del seu ministre que volia tant si com no l’aliança amb Alemanya i per satisfer els sectors falangistes del règim.

La Divisió Blava no va tenir ni aviació pròpia ni carros de combat. Dels 40.000 soldats que varen anar a lluitar, en varen morir 5.000, 8.700 varen ser ferits, 2.317 varen ser mutilats, 1.800 varen patir congelacions i 600 varen ser fets presoners.

Els primers voluntaris varen ser enviat a Grafenwöhr el juliol de 1941 i, després d’una ràpida instrucció i de jurar lleialtat a en Hitler en la lluita contra el comunisme, varen ser enviats al front.  Al principi es varen entrenar per participar en la conquesta de Moscou, però finalment varen ser adreçats al front del Nord, on patirien moltes baixes sota les terribles condicions de l’hivern rus. Des d’Alemanya varen tenir que caminar a peu més de 1.400 quilòmetres fins arribar al front de Leningrad, on es varen integrar a la 250º Divisió de la Wehrmacht. El 3 de març de 1944, quan els soviètics avançaven cap a Alemanya i Espanya havia demostrat la seva neutralitat i el seu desig de col·laborar amb els Aliats occidentals, la Divisió Blava va rebre l’ordre de ser repatriats a Espanya. Tot i aquella ordre, molts d’aquells soldats volien continuar lluitant i, tot i l’amenaça del govern espanyol de retirar-los-hi la nacionalitat espanyola si desobeïen l’ordre de repatriació, 2.000 d’aquest soldats quan tornaven cap a Espanya es varen concentrar a Lourdes i varen formar el Batalló Espanyol de les SS, la Legió Blava.

Curiositats:

El pare Miquel Barrachina, director del col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta durant els dos primers anys de la Guerra Civil espanyola, va ser l’assessor religiós dels combatents de la Divisió Blava. (Josep Romeu Bisbe, Història de Santa Julià de Vilatorta)

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply