Normandia

La Batalla de Normandia va començar amb el desembarcament de les tropes aliades el matí del 6 de juny de 1944 i va acabar el 20 d’agost de 1944. Aquest desembarcament va suposar la invasió per mar més gran de la història i va ser el principi del fi de l’ocupació nazi a l’Europa Occidental. Al principi, la batalla va ser molt dura, però amb el desembarcament de més tropes aliades i una lenta reacció de les tropes alemanyes per culpa d’una excessiva dependència de les ordres de l’Adolf Hitler es va inclinar la balança a favor dels Aliats.

Abans del desembarcament, els alemanys varen dedicar enormes esforços en fortificar les costes de França i varen construir el Mur Atlàntic. Es calcula que dos milions de treballadors esclaus varen estar durant dos anys construint 18 milions de tones de ciment per crear búnquers i impressionants fortificacions que encara avui en dia es poden observar. A més, es varen sembrar mines a l’aigua. Des del gener de 1944, l’Erwin Rommel estava sota el comandament del Grup d’Exèrcits B amb la missió de defensar França d’una possible invasió. Però va ser en Hitler qui va cometre l’error d’estacionar a milers d’homes a Noruega, Holanda, Bèlgica i el pas de Calais enlloc de les platges de Normandia. A més, la Marina alemanya no va representar un perill per la invasió perquè en Karl Döenitz va ordenar el 24 de maig de 1943 retirar els submarins dels ports de l’Atlàntic.

Per la seva part, els Aliats varen retardar la data inicial de la invasió de l’1 de maig de 1944 a la primera setmana de juny de 1944 per esperar que tornessin d’Itàlia les llanxes que havien desembarcat a Anzio i per donar més temps perquè els bombarders poguessin destruir carreteres, vies ferroviàries, ponts i túnels que poguessin utilitzar les reserves alemanyes per contraatacar. La mesura va ser un èxit, ja que la xarxa ferroviària va quedar reduïda a un 30% el dia de la invasió, tot i que la població civil francesa va patir un gran número de baixes, 15.000 morts i 19.000 ferits, com a conseqüència d’aquests bombardejos.

Els Aliats varen desembarcar el 6 de juny a cinc platges amb els noms codificats d’Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword, que cobrien una àrea de 90 quilòmetres de la costa de Normandia. Una massiva concentració de forces duta a terme en secret va implicar a 6.500 embarcacions, 4.000 llanxes de desembarcament, 7 cuirassats, 23 creuers i més de 100 destructors. Hi havia molls flotants de formigó suficientment grans per fer de ports en el desembarcament de tancs i altres vehicles en les platges arenoses. També hi havia un oleoducte, anomenat Plutó, per sota del Canal de la Mànega, que el seu combustible s’utilitzaria per mantenir en funcionament els motors un cop haguessin arribat a la platja i els soldats haguessin avançat més enllà. A més, el desembarcament va ser recolzat per una força aèria de 5.400 caces, 1.467 bombarders pesats i 1.600 bombarders mitjans i lleugers, que no es varen enfrontar fins al 8 de juny de 1944 contra 300 avions alemanys. Batallons de paracaigudistes i de soldats de transports en planadors varen ser llançats per ocupar caps de pont estratègics terra endins. Amb anterioritat, els Aliats havien posat en marxa maniobres de distracció i engany enginyoses perquè els alemanys, que preveien una invasió atlàntica, no sabessin on es produiria. Els Aliats inclús varen aconseguir despistar als alemanys fent-los creure que havien detectat plans per la invasió més al nord, en el departament de Pas-de-Calais. Això va provocar que el Mur Atlàntic estigués massa estès, i els invasors del Dia D només varen trobar tres divisions alemanyes, dues d’elles inexpertes. Només a una de les cinc platges, la d’Omaha, va ser brutal per les forces de desembarcament. Després del desembarcament, els alemanys varen començar una mobilització instantània, amb divisions panzer desplaçant-se amb rapidesa per reforçar les defenses i protegir ciutats clau, com Caen i Cherbourg. El pla d’avanç previst per les tropes aliades, a partir de les platges i més tard en el camí cap a l’alliberació de París, va ser anomenat amb el nom clau de Cobra, i tot i que el 6 de juny va ser un èxit, la dura defensa alemanya va fer que l’avanç Aliat durant el primer mes i mig fos molt lent.

El resultat final del desembarcament de la Batalla de Normandia va suposar la mort de 240.000 soldats alemanys, de 200.000 soldats Aliats i de 70.000 civils francesos per l’acció dels Aliats en el curs de la guerra, 19.890 civils varen morir a França durant la invasió de Normandia, i el número de ferits greus va ser molt superior. El resultat final de tota l’operació fins al 31 d’agost de 1944 va costar 800.000 vides alemanyes i 450.000 varen ser fets presoners. Fins al 20 d’agost els Aliats varen fer 210.000 presoners. Després de la guerra, el 95% de la ciutat normanda de Saint-Lo va resultar destruïda pels intensos bombardejos Aliats i els combats contra l’exèrcit alemany a l’estiu de 1944, causant milers de morts entre els seus habitants. La ciutat va quedar tant devastada que es va conèixer com la Capital de les ruïnes.

Segons una enquesta feta en la postguerra, aproximadament un terç de la població alemanya no volia continuar amb la guerra després de que es produís el desembarcament, i entre un 50% i un 60% estaven disposats a acceptar una rendició incondicional en aquell moment.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply