La resistència polonesa

La primera organització de resistència polonesa, la Unió per la Lluita Armada, es va crear el 1940 i el 1942 va ser rebatejada amb el nom d’Exèrcit Polonès del Interior, Armia Krajowa. El gener de 1944 l’Exèrcit del Interior va llançar una campanya nacional, l’operació Tempestat, contra les comunicacions i vies de provisions del Reich. La decisió d’organitzar un aixecament a Varsòvia va movitar l’avanç de l’exèrcit soviètic cap a Polònia i la por a que la Unió Soviètica imposés un règim comunista si els polonesos no participaven en la seva pròpia alliberació. L’1 d’agost de 1944 el comandant de l’Exèrcit del Interior, el general Tadeusz Bór-Komorowski, va ordenar l’inici de l’aixecament on hi varen participar uns 37.000 polonesos dels dos sexes. Els alemanys varen reaccionar immediatament amb brutals actes de represàlia. Una força de 21.300 soldats i membres de les forces de seguretat, amb el suport de tancs i artilleria, dirigida pel tinent general Erich von dem Bach-Zalewski, comandant de les SS en la campanya contra els partisans realitzada a Rússia, va començar a assassinar sistemàticament a la població civil. Als pocs dies havien mort 40.000 persones, però Heinrich Himmler va frenar els actes de violència insistint en que només s’havia de castigar els rebels. El 25 d’agost de 1944 els alemanys van llançar una gran ofensiva contra les zones que encara estaven sota el control de l’Exèrcit del Interior i, carrer per carrer, els polonesos es varen veure obligats a retirar-se a una petita zona del centre de Varsòvia. L’1 d’octubre de 1944, Komorowski va negociar la rendició i el dia següent va acabar l’aixecament. En total varen morir 225.000 polonesos en l’aixecament, entre ells 15.000 de l’Exèrcit del Interior. La resta de la població de la ciutat va ser deportada i la capital va ser destruïda.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply