Les Nacions Unides

El terme Nacions Unides va ser utilitzat per primer cop durant la Segona Guerra Mundial per referir-se a aquells països que s’havien aliat encontra les potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia i Japó. El primer intent d’establir de manera permanent les Nacions Unides va ser en una conferència a Dumbarton Oaks, Washington D.C., on representants de les quatre grans potències, els Estats Units, la Unió Soviètica, la Gran Bretanya i la Xina, es varen reunir entre el 21 d’agost fins al 7 d’octubre de 1944 per fer uns esborranys dels projectes preliminars del món després de la guerra. Aquests projectes pel món de postguerra es varen discutir amb més detall en la Conferència de Ialta, el febrer de 1945, i les decisions preses en aquella reunió varen constituir la base de les negociacions en la Conferència de les Nacions Unides, celebrada a San Francisco, dos mesos després. La Carta de les Nacions Unides va ser firmada per 51 Estats el juny, i va entrar en vigor el 24 d’octubre de 1945.

Els objectius bàsics de les Nacions Unides varen ser el manteniment de la pau i la seguretat internacional, el desenvolupament de relacions amistoses entre els Estats basant-se en els principis de drets iguals davant la llei i d’autodeterminació, i el fonament de la cooperació internacional per resoldre problemes internacionals, socials, econòmics, culturals i humanitaris. La idea era fomentar una organització que tingués més èxit que l’antiga Societat de Nacions que havia fracassat estrepitosament. Un cop firmat els objectius es va crear un consell permanent on 5 països tenien dret a veto sobre certes decisions: Estats Units, la Unió Soviètica, França, Gran Bretanya i la Xina. La idea del veto era per intentar equilibrar certes relacions de poder, tot i que les tensions es varen desenvolupar igual en el futur. El 1950 la seu de les Nacions Unides es va instal·lar definitivament a Nova York i des d’allí els Estats membres de l’ONU i altres organismes vinculats deliberen i decideixen sobre temes signiicatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l’any. Des de bon principi, el número de països membres va créixer ràpidament fins arribar a casi la totalitat del món. Actualment l’ONU compte amb 196 membres, entre ells Palestina que és un Estat observador, i els sis són els idiomes oficials: l’àrab, el xinès, el mandarí, l’espanyol, el francès, l’anglès i el rus. En els últims anys ha tingut dos debats intensos sobre el final al bloqueig de Cuba i el reconeixement de Palestina com Estat sobirà.  Les Nacions Unides té un número considerable de soldats anomenats els Cascs Blaus i són les forces que han participat en diverses accions humanitàries a zones de caos a l’Àfrica, Haití i en els Balcans.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply