Les marxes de la mort

Les llargues marxes de jueus i altres presoners varen començar ja a finals de 1939, al principi de la guerra, i varen acabar al final del conflicte. Quan en els últims dies de la guerra els exèrcits Aliats es varen apropar als camps de concentracióHeinrich Himmler va ordenar que s’evacués aquests camps i s’esborressin les proves d’extermini. Deseners de milers de presoners varen tenir que abandonar els camps de Flossenbürg, Sachsenhausen, Neuengamme, Magdeburg, Mauthausen, Ravensbrück i els camps satèl·lits de Dachau, sense menjar ni sense beure en marxes inacabades cap a altres camps. Molts varen morir pel camí, la majoria de gana o d’esgotament. Els que no podien continuar eren executats d’un tret a la nuca a una banda del camí. Segons algunes estimacions, 25.000 persones varen marxar en les marxes del final de la guerra. Les pròpies víctimes varen denominar aquestes marxes com Todesmärsche, marxes de la mort. L’última marxa de la mort va sortir la nit del 7 de maig, quan pràcticament tota Alemanya ja estava ocupada i menys de 24 hores abans de la rendició oficial.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply