Conferència de Ialta

La ciutat de Ialta:

Ialta és una ciutat de la Unió Soviètica encaixada en un amfiteatre natural entre el mar Negre i les muntanyes de Crimea. El 1920, per decret d’en Vladimir Lenin, es va convertir en un balneari per obrers. Durant l’Operació Barbarroja la ciutat va ser ocupada pels alemanys. Tres anys després la ciutat va ser alliberada i els soldats de l’exèrcit soviètic varen refer ràpidament la ciutat. Varen omplir els cràters de les bombes, varen re-equipar les cases desmantellades. 1.500 vagons de tren varen transportar des de Moscou catifes, vidres per les finestres.

La Conferència:

La Conferència de Ialta va ser una reunió dels tres dirigents Aliats: el primer ministre Winston Churchill, el president Franklin Delano Roosevelt i el dictador Iosif Stalin, celebrada a Crimea del 4 al 11 de febrer de 1945. Es va parlar del futur d’Alemanya davant la imminent derrota: rendició incondicional, partició d’Alemanya en quatre zones d’ocupació (Gran Bretanya, Estats Units, Unió Soviètica i França), dissolució de l’exèrcit alemany i de la seva industria d’armament, i inici de la instauració de l’ONU. Alemanya havia de ser desnazificada i els criminals de guerra havien de ser jutjats. Stalin va aconseguir que s’acceptés que la frontera soviètica fos avançada fins a la línia Curzon i que Polònia rescabalés ampliant-se cap a l’oest, fins a la línia Òder-Neisse a expenses del territori alemany. En aquest punt hi va haver fortes discussions, ja que els nord-americans i els britànics només acceptaven el Òder, no el Òder-Neisse.

Els britànics es varen allotjar en el castell Alupka, una imponent construcció del segle XIX. La regió de Crimea havia quedat tant devastada pels combats i la retirada alemanya que les autoritats soviètiques varen tenir que fer reparacions fins a última hora per aquella reunió, tot i la misèria total de la població civil. Es varen contractar xefs, cambres, donzelles de cambra i maitres, i es va comprar roba blanca, llits, cortines, plats i vaixelles de plata dels Hotels Metropol, Nacional, Splendide i Moscu. Cada nit un comboi rus buscava en granges, cases d’hostes i escoles miralls per afaitar, palanganes, penjadors, rellotges i pintures. Guixaires, lampistes, pintors, electricistes i vidriers treballaven les 24 hores del dia. 500 presoners de guerra romanesos varen plantar arbusts i flors semi-tropicals. En Churchill va atorgar a aquests palaus d’estiu el nom de La Rivera del Hades. Quatre regiments soviètics varen salvaguardar la seguretat de la zona, a més de 160 caces, diverses bateries antiaèries i 620 homes, reforçats per un cos de guarda-espatlles personal per Stalin de 12 georgians amb metralladores. A un diàmetre de 20 quilòmetres de la ciutat es varen dur a terme 74.000 controls de seguretat i es varen arrestar a 835 individus sospitosos. Tres cercles concèntrics de sentinelles rodejaven els complexes soviètic, britànic i nord-americans, i els boscos varen quedar plans d’agents. Tot i aquesta enorme seguretat posada pel govern soviètic, espies amb micròfons ocults i direccionals varen arribar també de Moscou amb el propòsit d’escoltar totes les conversacions privades.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply