El führerbúnquer

El búnquer de la Cancelleria del Reich estava situat a Berlín, a la Vosstrasse número 4-6, en el jardí de la part posterior de la Vella Cancelleria del Reich, a més de 15 metres sota el nivell del terra, i estava protegit per dos nivells diferents de ciment amb parets i sostres d’uns 4 metres de gruix. El 1943 es va excavar a més profunditat l’enorme recinte del búnquer ampliant un d’anterior de 1936, destinat originalment a servir com a refugi antiaeri per 150 persones. A finals de setembre de 1944, preveient que la guerra s’acabaria a Berlín, es va començar a construir el búnquer definitiu de l’Adolf Hitler, que tindria una superfície de casi 200 metres quadrats, sota la direcció de l’arquitecte Carl Pipenburg. El complex, que va costar 1.400.000 marcs, era totalment autònom i disposava de calefacció i il·luminació pròpies, i amb bombes d’aigua que funcionaven amb un generador de gasoil.

La planta baixa estava destinada especialment per l’Adolf Hitler, que estava protegit el seu batalló de l’escorta del Führer del Servei de Seguretat, uns 250 homes sota la direcció del general de les SS Johann Rattenhuber. Per arribar a aquella planta es tenia que baixar per unes escaleres de pedra flanquejades per parets de formigó despullades. La planta on vivia en Hitler tenia 18 habitacions que s’alineaven d’un i altre costat per un llarg passadís central adornat amb una catifa vermella i amb fileres d’elegants cadires alineades contra la parets, en les que hi havia penjats quadres portats de les seves residències. Hi havia una sortida d’emergència per on es penetrava l’avantcambra que donava exactament aquest passadís. Al costat esquerre del passadís hi havia les habitacions dels metges personals d’en Hitler, el doctor Theodor Morell i el doctor Stumpfegger. Els últims dies, el doctor Morell va fugir del búnquer i la seva habitació la va ocupar el ministre Joseph Goebbels. A la dreta del passadís hi havia la sala de conferències, amb dos vestuaris, una petita sala de conferències per en Hitler, un petit saló al costat, el despatx d’en Hitler, que feia uns dos metres i mig per tres i mig d’ample, i estava separat per una cortina. Al fons hi havia el dormitori personal del dictador. Passant la sala de conferències i seguint sempre el passadís, es trobava, a l’esquerre, les sales dels guàrdies, les centrals telefòniques i de comunicacions, i els dispositius d’aire i la central elèctrica. Davant d’aquestes dependències, al costat oposat del passadís, hi havia el bany, l’habitació personal de l’Eva Braun, i una altra habitació per la seva gossa, la Blondi, i altres serveis d’auxiliars. A l’estudi hi havia un petit escriptori, un petit sofà, una taula i tres butaques. Un retrat d’en Frederic el Gran dominava per complet l’habitació. Al final del passadís hi havia una porta que donava directament a una escala que comunicava amb el pis superior del búnquer. Una sortida d’emergència permetia escapar pels jardins de la Cancelleria.

L’escala desembocava en un altre passadís, que a la seva esquerre hi havien situades les habitacions que ocupava la família d’en Goebbels i, junt a elles, les habitacions dels criats. A l’altre costat del passadís hi havia la bodega, un enorme refrigerador i la doble cuina; una pels convidats d’en Hitler i una altra pel règim especial que Hitler estava sotmès. El corredor desembocava finalment en una sortida especial que comunicava directament amb la Cancelleria.

Al principi de 1945, Hitler i Eva Braun només entraven al búnquer pels bombardejos, però a mesura que els atacs s’intensificaven i un cop les seves dependències a la Cancelleria varen quedar pràcticament destruïdes per les bombes incendiàries, Hitler es va tenir que allotjar al búnquer. Durant el primer temps que va viure en el búnquer treballava intensament per aconseguir dormir de 8 a 11 hores. Tot i això, els bombardejos aeris el varen molestar. Les conferències que es feien eren bastant constants i acabaven sovint a mitjanit i, alguns cops, fins la matinada. El sopar es servia entre les 9 i la 1 de la nit, però Hitler el feia durar amb llargs sobretaules, com tota la vida havia fet, ja que no volia quedar-se sol durant els atacs nocturns. Normalment menjava abundants xocolates i pastissos mentre jugava amb la seva gossa, la Blondi, i els cadells que havien nascut el març.

Entre el 2 i el 24 d’abril de 1945, una gran part de l’entorn d’en Hitler es va acomiadar d’ell per complir diferents missions a Alemanya. Només varen quedar al costat d’en Hitler, a més de l’Eva Braun,  Goebbels, la seva esposa Magda, el seu metge personal Stumffeger, el seu ajudant de cambra Heinz Linge, el seu ajudant de camp, el SS Otto Günsche, les seves dues secretàries, Gerda Christian i Traude Junge, la cuinera Manzialy, que era l’encarregada de preparar-li la seva dieta vegetariana, i l’ajudant de camp d’en Goebbels. En altres habitacions pròximes a la d’en Hitler varen quedar-hi el secretari Martin Bormann, el general Hans Krebs, convertit en cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Wilhelm Burgdorf, col·laborador militar d’en Hitler, l’Arthur Axmann, així com una gran quantitat d’ajudants de camp, oficials d’enllaç i guàrdies de les SS que vigilaven i protegien a en Hitler. Del 22 d’abril de 1945 a l’1 de maig de 1945 hi havia 40 persones vivint en el búnquer. El 30 d’abril de 1945, Hitler i Eva Braun es varen suïcidar en el búnquer i els seus cossos varen ser incinerats al Jardí de la Cancelleria. L’endemà es suïcidaria Goebbels juntament amb la seva esposa. Els seus cadàvers també varen ser incinerats, però la falta de gasolina va fer que els cossos només cremessin parcialment i varen acabar a mans dels soviètics, que varen entrar al búnquer el 2 de maig de 1945.

El 1947, els soviètics varen realitzar els primers intents per destruir l’entrada del búnquer. El 1988, la RDA, arrel de la re-urbanització d’aquest terreny, va aconseguir destruir el sostre del búnquer principal. Es varen conservar les plaques del terra i les restes de les parets laterals. El 1990 es va trobar a l’Ebertstrasse un búnquer de 180 metres destinat als conductors del parc mòbil oficial de Hitler, on les seves parets hi havia vuit pintures al·legòriques a les SS. Davant del temor a que la zona es pogués convertir en un lloc de peregrinació pels neonazis, la ciutat de Berlín va decidir clausurar de nou aquest recinte. 

Un dia d’en Hitler al búnquer:

Linge tenia ordres de despertar a en Hitler, si encara estava adormit, al migdia. En ocasions inclús l’havia despertat a la una del migdia. Segons afirmava, només dormia tres hores. Un cop llevat, es vestia i s’afeitava. Dinava tots els dies amb les seves secretàries en una habitació amb les cortines tancades i il·luminades amb llum elèctrica. Al voltant de les tres de la tarda començaven les reunions militars al voltant d’una taula en l’estudi d’en Hitler a la Nova Cancelleria, que duraven entre dues i tres hores. Després, Hitler prenia una tassa de te amb les seves secretàries i ajudants abans de tornar en el búnquer. A vegades, durant uns minuts Hitler sortia a prendre aire fresc per passejar la seva gossa pel Jardí de la Cancelleria. Per assistir al sopar, el seu entorn tenia que recórrer cuines i passadissos, passar al costat de la sala de màquines, pous de ventilació i lavabos abans de travessar les dues pesades portes de ferro per baixar al búnquer. El sopar, que normalment no començava fins les vuit, a vegades inclús més tard, se solia allargar fins a altes hores de la matinada. Sovint Hitler es retirava durant una o dues hores i dormia fins l’hora de la segona sessió informativa, que era per la una de la matinada. Al final de la reunió, cansat, Hitler es tombava en el sofà de la seva habitació. Tot i està cansat, encara tenia forces per parlar amb les seves secretàries i altres membres del seu cercle més íntim. Als que qui cridava perquè anessin a prendre el te amb ell els distreia durant un parell d’hores com havia fet sempre amb els seus monòlegs sobre l’Església, els problemes racials, el món clàssic o el caràcter alemany. Després de jugar una estona més amb la Blondi i amb el seu gosset que anomenava Wolf, permetia a les seves secretàries retirar-se i ell se n’anava a dormir. Normalment eren les cinc de la matinada quan anava a dormir.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply