Germània, la capital del món

Adolf Hitler mai li va fer el pes Berlín com la capital d’Alemanya i la futura capital del món, sovint la compara pejorativament amb París o Viena, i per aquest motiu va ordenar remodelar tota la ciutat. Durant la seva estada a la presó de Landsberg el 1924, Hitler ja havia dedicat temps als plans per una àmplia remodelació urbanística de la ciutat.

La remodelació havia de concloure el 1950 amb el canvi de nom tradicional de la ciutat pel de Germània. Els projectes varen ser encarregats a l’arquitecte Albert Speer i per aquesta missió el 1937 se li va donar el càrrec d’Inspector General d’Obres (GBI), on només havia de rendir comptes al dictador. Speer tenia previst construir-hi un Gran Pavelló, un gegantesc edifici amb una cúpula de 320 metres d’altura i amb una capacitat per 180.000 persones. Cap al sud d’aquest edifici, creuant l’eix est-oest, s’estendria un altre eix nord-sud d’uns cinc quilòmetres de llarg i 120 metres d’amplada, en el que seria una avinguda destinada a les grans desfilades, rodejada de nombrosos edificis representatius i amb un enorme Arc de Triomf. El transport sobre rails havia de quedar relegat a dues immenses estacions ferroviàries en el nord i en el sud, que estarien connectades per uns anells i un sistema subterrani de trens ràpids. En els quatre extrems axials de les afores de la ciutat, estava previst construir-hi quatre grans aeroports.

Segons la teoria del valor de les ruïnes de Speer, els edificis més importants havien de ser construïts seguin el model antic grec, utilitzant només bloc de granit per tal de que els edificis sobrevisquessin més de 1.000 anys. Per tal de construir aquests edificis s’havien de demolir barris sencers i es tenia que aplicar una agressiva política d’expropiació. Prop de 70.000 jueus berlinesos varen ser víctimes d’aquesta expropiació i milers de presoners dels camps de concentració varen tenir que treballar en les canteres per construir aquests monuments.

El Gran Pavelló:

El 1936, Speer va començar a dissenyar un monumental edifici amb cúpula a partir d’uns esbossos realitzats per Hitler en els anys 20. La immensa construcció, erigida sobre una base rectangular de 315 metres d’amplada i amb una altura de 320 metres, havia d’alçar-se per sobre de qualsevol edifici de la ciutat. En la seva cima, una llanterna de 40 metres d’altura estaria coronada per una àguila imperial posada sobre la creu gamada. El 1939, Hitler li va demanar a Speer canviar l’esvàstica per un globus terraqüi. Unes 180.000 persones tindrien cabuda en l’interior de l’edifici, repartides en tribunes de 30 metres d’alt des de les quals podrien escoltar els monòlegs de Hitler i dels diferents caps d’Estat que passessin en el futur, que tindrien la seva tribuna sota una àguila imperial d’or de 14 metres d’altura.

Speer tenia previst en un primer moment construir el monument en granit, però com que la cúpula seria un blanc fàcils pels bombarders enemics, va decidir que es construiria de formigó. Amb el vist-i-plau de Hitler, Speer va començar el 1938 les demolicions en l’arc del riu Spree i es varen fer compres de marbre i granit de tot Europa. L’any 1950 havia de quedar inaugurada la construcció. Al final de la guerra, del Gran Pavelló només quedava una excavació plena d’aigua provinent de la capa freàtica.

El Palau del Führer:

El novembre de 1938, abans de concloure la Nova Cancelleria, existien plans per erigir un Palau del Führer, que seria la futura seu dels governs alemanys. Situat en el costat occidental del Gran Pavelló, aquest edifici sense finestres, semblant a una fortalesa per desig de Hitler per si es mai es produïa un aixecament popular, arribaria amb els seus parcs i jardins una superfície de dos milions de metres quadrats. Els visitants estrangers haurien de passar a un patí d’honor de 110 metres de llarg a través d’un imponent portal d’entrada; després haurien de recórrer diversos patis interiors que els durien a través de rebedors, galeries i salons al Palau. Un dels recorreguts més llargs havia d’estendre’s més de 380 metres al llarg de l’ala nord de l’edifici. L’anomenada ruta dels diplomàtics per arribar fins les oficines de Hitler i dels futurs caps d’Estat, havia de tenir una longitud de més de 500 metres. Al costat del seu despatx, de la mida de la nau principal d’una estació ferroviària, hi haurien les habitacions privades de Hitler.

La Plaça Adolf Hitler, situada al davant de l’edifici, hauria d’acollir en determinades dates senyalades fins un milió de persones. En el costat sud de la Plaça hi hauria la Nova Cancelleria del Reich i l’Estat Major de la Wehrmacht, les quals formarien el portal d’entrada a la Plaça. Cap a l’est hi hauria el Reichstag, degradat a un simple edifici administratiu. Speer, de fet, havia pensat en destruir-lo, però Hitler volia conservar-lo com a símbol del seu ascens al poder.

L’Oficina del Mariscal del Reich:

Hermann Göering, no satisfet amb el seu enorme i nou Ministeri de l’Aviació, va encarregar-li a Speer que al costat dels monuments i edificis de l’eix nord-sud, construís l’Oficina del Mariscal del Reich, la seva oficina. Aquest edifici hauria de fer 240 metres de llarg i albergaria en el seu interior el saló més gran del món d’escales, amb columnates al llarg de diversos pisos. Per raons de seguretat aèria, el sostre pla de 11.800 metres quadrats hauria de ser cobert amb quatre metres de terra i una àrea de jardins. A més de la piscina, del camp de tennis i les fonts, al voltant del jardí hi hauria un amfiteatre per uns 240 espectadors.

Speer va concebre un edifici semblant, de dimensions més modestes, a la zona del Tiergarten per la seu de la seva pròpia empresa d’arquitectura, encarregada d’executar les obres que li adjudicava Hitler. Al final de la guerra, Speer s’havia convertit en multimilionari.

El Pavelló dels Soldats:

El Pavelló dels Soldats era una obra que havia de construir l’arquitecte Wilhelm Kreis i estava destinat a ser el principal memorial dedicat als alemanys caiguts en la Segona Guerra Mundial. Kreis ja havia projectat altres monuments fúnebres i, en aquest cas, tenia previst la construcció d’una volta de caràcter místic sota del gran Pavelló dels Soldats. Aquí hi hauria una cripta construïda amb blocs de granit vermell i il·luminada amb una imponent torxa on hi reposarien les restes de Frederic el Gran i altres grans mariscals. En àmplies sales d’exposicions situades sobre la cripta, els visitants podrien veure els valuosos trofeus conquerits en les guerres guanyades. Segons les idees de Hitler, una de les primeres peces del botí seria el cèlebre vagó menjador de Compiègne.

L’Arc de Triomf:

Basat en les idees de Hitler, l’Arc de Triomf, dissenyat per Speer el 1939, faria 117 metres d’altura, 170 metres d’amplada i 119 de profunditat i havia de ser ubicat a l’extrem sud de l’eix nord-sud, com un pol oposat al Gran Pavelló. Amb un volum de 2,5 metres cúbics, el monument seria 50 vegades més gran que l’Arc de Triomf de París. En el granit de les parets hi haurien gravades, segons idea de Hitler, els noms dels 1,8 milions d’alemanys caiguts en la Primera Guerra Mundial. El 20 d’abril de 1939, Speer va sorprendre a Hitler amb una maqueta de quatre metres d’altura de l’obra que Hitler havia esbossat en els anys 20. En els terrenys prevists per l’Arc de Triomf que avui, a manera de relíquia d’aquell megalòman pla, el gran cos de càrrega, instal·lat per Speer el 1941 per comprovar la resistència del terreny.

Estació del Nord:

Dissenyada el 1941 per Bonatz & Dübbers, l’Estació del Nord era pràcticament homòloga del sud en dimensions. Els viatgers que sortirien d’aquesta Estació a través d’una escalinata, tindrien una vista cap a un estany entre dues torres, on la seva aigua reflectiria el Gran Pavelló. Al llarg del voltant est de l’estany s’hi construiria l’Estat Major de la Kriegsmarine. Al davant s’hi pensava construir un Fòrum de la Ciutat amb un nou Ajuntament i la prefectura de la policia.

Plaça i Estació Mussolini:

Des de l’any 1933, l’antiga Plaça del Canceller del Reich (Actualment la Th.-Heuss-Platz) va dur el nom d’Adolf Hitler. En el futur aquesta plaça hauria de dur el nom de Mussoliniplatz, en honor al dictador Benito Mussolini. La Plaça, on hi haurien dues columnates semi-circulars, tindria corredors de més de 10 metres d’altura i en el seu centre hi hauria una torre visible amb una escultura en el seu extrem. L’estació de rodalies de la Heerstrasse, en la que Hitler havia rebut a Mussolini el 1937, seria la futura estació d’honor per rebre als ostes estrangers i també havia de dur el nom del Duce.

La Ciutat Universitària:

Speer va dissenyar el 1943 entre la ja conclosa Ciutat Esportiva del Reich i el riu Havel una Ciutat Universitària, que seria com una porta d’entrada occidental a la futura ciutat. Ubicada a la Heerstrasse, Speer i els seus ajudants varen planejar un conjunt de sales de conferències i institucions d’investigació per totes facultats. Per substituir l’Hospital Charité, que estava ubicat on s’havia d’erigir el Gran Pavelló, pensaven construir-hi una nova clínica universitària. El centre del complex hi havia d’haver un imponent Auditori Maximum, que tindria unes pilastres coronades per dues torxes.

La Facultat Tècnica-Militar:

El 1937, Hans Malwitz va dissenyar una Facultat Tècnica-Militar i Hitler en persona aquell any hi va col·locar la primera pedra. En el proper barri de Grunewald, es planejava establir-hi un parc recreatiu a l’estil del Bois du Boulogne de París, amb terrenys per practicar equitació i per construir-hi restaurants i àrees recreatives. Després de la guerra, 13 milions de metres cúbics de runes, amb 120 metres d’altura, amaguen les restes del que havia de ser la Facultat Tècnica-Militar.

La Ciutat del Sud:

Fora del territori urbà de la futura Germània, cap a l’est i el sud, Speer va planejar el 1941 la construcció d’amplis barris residencials i zones industrials amb capacitat per 210.000 habitants. Aquest territori s’estendria més de 16 quilòmetres en continuació de l’eix nord-sud, des de l’Estació del Sud cap a la circumval·lació de l’autovia de Berlín. Allí estarien, entre altres, els edificis de l’Estat Major de les SS (un rasca-cels en el que ressaltarien dues gegantesques SS rúniques); l’Acadèmia de Guerra de l’Exèrcit; L’Arxiu del Reich; una escola de duana; un estadi amb àrees per desfilades i un gran quarter dissenyat per Werner March.

Darrere dels edificis administratius hi hauria d’haver barris residencials d’edificis que, a mesura que s’apropessin al límit de la ciutat, s’haurien d’anar transformant en cases unifamiliars i xalets. El final d’aquest eix sud estaria format per l’aeroport, situat a les ribes del llac Rangsdorfer See, en el que hi podrien aterrar grans hidroavions.

Actualment, de la Germània que Hitler i Speer havien projectat només queden la Columna de la Victòria, la Srasse 17. Juny, les faroles de Speer en aquesta avinguda, l’Ambaixada d’Itàlia, l’Ambaixada de Japó, l’Ambaixada de Iugoslàvia, el Gran cos de càrrega, la Grosse Halle (la Ciutat Obrera) i la Speer Platte.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply