Arvid Harnack

Arvid Harnack va néixer el 24 de maig de 1901 a Darmstadt. Doctor en dret i secretari general del Comitè obrer per l’estudi de l’economia planificada soviètica, prohibit el 1933. Alt funcionari del Ministeri d’Economia el 1935, va muntar un grup de resistència que després es va unir amb el Harro Schulze-Boysen per formar l’organització que la Gestapo anomenaria l’Orquestra Roja. Arrestat amb la seva esposa Mildred el setembre de 1942, va ser empresonat, torturat, condemnat a mort i executat el 22 de desembre de 1942, al igual que el seu amic Harro Schulze-Boysen a la presó de Berlín-Plötzensee.



Guàrdia de Ferro romanesa

La Guàrdia de Ferro romanesa va ser una organització feixista  fidel al règim nazi, els seus membres portaven en el braç la creu gamanda. El rei Carol la va utilitzar per ocupar el poder a Romania.



Winterhilfswerk, Ajuda d’hivern

La winterhilfswerk va ser la caixa d’ajuda del Partit Nazi. Aquesta caixa es va fundar el 1933-1934 per assegurar menjars populars i subscripcions a favor dels necessitats. Finançada per retencions salarials, va ser més aviat un impost disfressat, casi una extorsió.



Les dones en el Tercer Reich

La imatge oficial de la dona que va difondre la propaganda nacionalsocialista transmetia la idea d’un pla de vida homogeni. En innombrables fullets, llibres de text, articles i discursos, es va construir l’ideal d’un món femení estrictament limitat a l’àmbit social i de la llar. Però, la imatge de la vida de les dones i noies d’Alemanya no era la que Adolf Hitler i la seva propaganda tenien en ment. El 1932, durant la pitjor fase de la depressió econòmica a Alemanya, hi havia més dones que homes amb una feina a temps complet. A partir de 1933, el número de dones treballadores a la indústria va pujar sense pausa de 1.205.000 a 1.846.000 en l’any 1938.

Tot i això, a partir de 1933 hi havia molts oficis que les dones ja no podien exercir. Per exemple, Hitler en persona va prohibir l’admissió de les dones en la magistratura on el l’advocacia del Reich. Circumstàncies econòmiques com la falta de mà d’obra en el camp, però també objectius polítics com el rearmament forçat a partir de 1936, i el conseqüent augment de la demanda de mà d’obra, varen introduir la dona encara més en el món laboral deixant de banda la ideologia nacionalsocialista.

El món de les esposes i amants de l’èlit nazi es varen configurar a partir de criteris que a vegades contravenien els principis que el règim projectava cap a fora. Tot i això, poques dones eren membres actius del Partit. Entre 1925 i 1932, només representaven el 7,8% de les noves afiliacions. Una de les més actives va ser Magda Goebbels, l’esposa de Joseph Goebbels, que es va convertir en la dona model i la mare superior de l’Estat nazi en aparicions públiques al costat de Hitler, mentre a Eva Braun només se li permetia una existència oculta.

Després de la guerra majoritàriament les dones varen assegurar no haver tingut res a veure amb la política d’abans de 1945. Però algunes d’elles varen actuar activament com a còmplices o inclús coautores de crims.

El telèfon

El telèfon era a principis dels anys trenta un article de luxe que poques llars es podien permetre, sobretot en temps difícils econòmicament. Les conversacions llargues per telèfon eren encara poc habituals; en general, l’aparell només s’utilitzava per transmetre informacions breus o trucades d’auxili en cas d’emergència. A Berlín, una ciutat de 4 milions d’habitants, hi havien en els anys 30 400.000 connexions, i els Correus del Reich encara estaven donant publicitat l’adquisició de línies telefòniques amb un anunci titulat: El telèfon es imprescindible, també per vostè. Per exemple, la família d‘Eva Braun no tenien telèfon i Adolf Hitler li va tenir que posar-n’hi un per poder-se comunicar amb ella.

Irma Grese

Irma Grese va néixer el 7 d’octubre de 1923 a Wrechen. D’una família de pagesos, va ser infermera en un sanatori per dirigents nazis i, contra la voluntat del seu pare, va entrar a les SS amb 16 anys. Després d’una formació a l’escola de dones guàrdies de les SS a l’escola de Ravensbrück el 1942, va ser enviada a Auschwitz el 1943 fins el desmantellament del camp. Inicialment telefonista, va obtenir el grau de vigilant i es va convertir en la directora del camp C de Birkenau. Tot i la seva joventut, va destacar per la seva duresa, crueltat, sempre anava amb una fusta a la mà i feia seleccions sense mostrar cap tipus de sentiment. Traslladada a Bergen-Belsen després de l’evacuació d’Auschwitz, va ser capturada pels britànics quan varen alliberar el camp. Jutjada després de confessar sense reserves els seus crims, va ser condemnada a mort i executada a la forca el 13 de desembre de 1945 a Hameln, Westfàlia. Les seves últimes paraules les va dirigir en el seu botxí per cridar-li ràpid!.

Pere II de Iugoslàvia

Pere II de Iugoslàvia va néixer el 6 de setembre de 1923 a Belgrad. Va ser l’últim sobirà de Iugoslàvia. Rebesnet de la reina Victòria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rússia, i era net del rei Ferran I de Romania. El 1934 va ser rei de Iugoslàvia sota la regència del príncep Pau. El març de 1941 va pujar al poder després de la revolució, i es refugia a Londres després de l’ocupació alemanya. Després de la guerra, el 1945, no va poder tornar al país perquè Josef Broz, Tito, havia proclamat la república. Pere II de Iugoslàvia va morir el 3 de novembre de 1970 a Detroit, Colorado.

Erich Hartmann, Bubi

Erich Hartmann, conegut amb el sobrenom de Bubi, va néixer el 19 d’abril de 1922 a Weissach. Estudiant de medicina, es va allistar a la Luftwaffe el 1940. Destinat a la Unió Soviètica, va servir en la 52ª esquadrilla de caça fins el 8 de maig de 1945, i se’l va conèixer com el Diable Negre. Al matí d’aquest dia, després d’haver destruït el seu avió Aliat número 352, va rendir-se als nord-americans, que el maig de 1946 el varen entregar als soviètics, que es varen venjar d’ell amb dues condemnes a 25 anys de treballs forçats. Després d’anys en diferents camps, va ser alliberat a l’octubre de 1955 gràcies a la intervenció de Konrad Adenauer. El 1956 va tornar al servei i va acabar la seva carrera amb el grau de coronel. Erich Hartmann va morir el 20 de setembre de 1993 a Weil.

Miquel I de Romania

Miquel I va néixer el 25 d’octubre de 1921 a Sinaia, Romania. Va ser rei de Romania el 1927, sent encara un nen, després de succeir el seu avi, el rei Ferran, i va regnar fins el 1930, quan va tornar el seu pare, el rei Carles II de Romania. El 1940, després de l’abdicació del seu pare, va tornar al tró i va entrar a la guerra al costat de l’Eix. El 1944, amb l’avanç de les forces soviètiques, va fer detenir a Ion Antonescu i va declarar la guerra a Alemanya. El 1947 va tenir que abdicar sota la pressió dels comunistes. El 2011 va fer el seu primer discurs des de 1947 en el parlament romanès.

Percy Broad

Percy Broad va néixer el 25 d’abril de 1921. Fill d’un home de negocis brasiler i una alemanya, la seva mare se’l va endur a Berlín poc després de néixer. Allí es va allistar de molt jove a les Joventuts Hitlerianes. Després va entrar com a voluntari a l’exèrcit i el varen enviar a Auschwitz com a vigilant. Al final de la guerra va ser fet presoner pels britànics i va redactar un llarg informe sobre les horribles condicions dels detinguts en el camp. El 28 d’agost de 1965 va comparèixer davant el tribunal de Fràncfort junt amb altres SS sospitosos d’haver participat a la Solució Final i va ser condemnat a quatre anys de treball forçat com a còmplice d’assassinat. Percy Broad va morir el 28 de novembre de 1993 a Kaarst.

Next Page »