Potsdamer Platz

La Potsdamer Platz és una plaça de la ciutat de Berlín. Després de la Segona Guerra Mundial la plaça va quedar molt malmesa i es va reconstruir fins que es varen donar les obres per acabades el 31 de desembre de 2000. Actualment és impossible reconèixer alguna cosa d’abans de la guerra, excepte l’edifici Haus Huth que va sobreviure la guerra i els temps del Mur de Berlín. En els temps del Mur la plaça va quedar dividida,  avui en dia encara es pot observar el terra la línia per on hi havia el Mur.

DSCF1625

L’actual Potsdamer Platz s’ha convertit en una plaça on hi ha ubicades les multinacionals Daimler-Benz i Sony a més d’altres empreses més petites.



Montecassino

Una de les batalles més cruels de la guerra en el front occidental va tenir lloc en el petit poble de Cassino i a l’antic monestir benedictí de Montecassino, situat al capdamunt d’un turó. L’abadia de Montecassino, situada a uns 120 quilòmetres al sud-oest de Roma, va ser construïda fa casi 1.500 anys, en el segle VI per Sant Benet de Nursia, i era habitualment un lloc de recolliment i meditació on els membres de l’ordre religiosa de Sant Benet s’esforçaven en perfeccionar la seva devoció cap a Déu. Va ser el primer cenobi benedictí.

En la Segona Guerra Mundial, a comença,ments de 1944, Cassino estava a la ruta que seguien els exèrcits Aliats occidentals per intentar obrir pas cap a Roma. Els alemanys es varen defensar amb la 14ª Divisió Panzer dirigida pel general de blindats Fridolin von Senger und Etterlin, i varen prometre respectar el monestir i no el varen ocupar. En total aquesta campanya de Montecassino va durar cinc mesos i va comportar quatre grans operacions aliades; la primera començada el 17 de gener de 1944 i acabada el 12 de febrer de 1944, on britànics, nord-americans i francesos es varen apoderar de diverses posicions sense aconseguir desallotjar els alemanys del turó del monestir. Però els Aliats varen creure en tot moment que en el monestir s’hi amagava una guarnició alemanya i, tot hi les discussions, el 15 de febrer de 1944 239 bombarders varen bombardejar-lo sense discriminació. Quan va quedar en ruïnes, els alemanys ho varen aprofitar per ocupar-lo, i les runes els varen ser útils com a posició defensiva. El febrer i el març de 1944 els Aliats varen emprendre dues operacions més per ocupar-lo però varen acabar patint un gran número de baixes. El maig de 1944, quan unitats de la França Lliure varen començar a vulnerar la línia Gustau per l’oest, el 2ª Cos polonès, comandat pel general Wladyslav Anders, va aconseguir ocupar el turó i el monestir. En aquells moments, Von Senger und Etterlin havia desplaçat gran part de les seves forces, ja que la Wehrmacht havia començat una retirada esglaonada en direcció a la línia Gòtica, situada al nord de Florència. Tot i la derrota, Cassino va ser una victòria tàctica alemanya, ja que va contenir l’avanç Aliat durant uns cinc mesos i els varen causar un gran quantitat de baixes. El 1949 una investigació britànica va confirmar que no hi havia proves de que la Wehrmacht hagués ocupat el monestir al començament de la campanya.



Sebastopol

Sebastopol es una ciutat d’Ucraïna situada a Crimea. Durant l’operació Barbarroja la ciutat va patir un setge de set mesos aproximadament; 200 dies, durant els quals la guarnició soviètica va estar en alerta continua. El 3 de juny de 1942 Erich von Manstein va desencadenar una ofensiva contra la ciutat i el juliol de 1942 les tropes alemanyes varen ocupar la ciutat. En acabar la batalla, Sebastopol era un munt de parets esquerades i cases sense sostre. La famosa batalla de 1854-1855 va quedar relegada a l’oblit. Amb l’avanç de les tropes soviètiques cap a l’oest, el 1944 la ciutat va ser reconquerida pels soviètics.



Kursk

La ciutat de Kursk es troba a 346 quilòmetres al sud de Moscou i està al mig de la línia ferroviària Moscou – Rostov. Durant el segle XIX la ciutat es va fer famosa per les competicions d’aus canores i pels seus rossinyols.

Durant l’Operació Barbarroja la ciutat va ser capturada el 2 de novembre de 1941 on la Wehrmacht va matar a 15.000 persones, 30.000 les va traslladar a Alemanya com a mà d’obra esclava, va destruir 2.000 edificis i va arrasar tota la regió. Els alemanys inclús varen transportar a Alemanya milers de tones de la seva terra enganxosa i negra. A la primavera de 1943, després de la rendició de Friedrich Paulus a Stalingrad, la regió va ser el centre dels combats entre l’exèrcit soviètic i alemany en la batalla de tancs més gran de la Segona Guerra Mundial. Finalment, la ciutat i la zona del Kursk va ser recuperada pels soviètics després d’una impressionant lluita de tancs que es va conèixer com la Batalla del Kursk. Durant els dos mesos de combat en el Kursk, es calcula que els alemanys varen perdre mig milió d’homes entre morts, ferits, presoners o desapareguts, a més de 3.000 tancs, 1.000 canons, 5.000 vehicles de motor i 1.400 avions.  Per la seva part, els soviètics varen perdre tres quarts de milió de persones, però la retirada alemanya de Projorovka va significar una derrota per Alemanya.

Odessa

Odessa es una ciutat ucraïnesa, la capital de l’óblast d’Odessa i port del Mar Negre. Actualment es la cinquena ciutat més gran d’Ucraïna i és la ciutat comercial més important del país.

Durant l’operació Barbarroja, Odessa va ser conquerida a l’octubre de 1941 per les tropes de Gerd von Rundstedt, i després va ser confiada a l’administració romanesa. El 10 d’abril de 1944 va ser alliberada pel Tercer Front d’Ucraïna dirigit per Fiódor Tolbjuin gràcies a una magistral ofensiva del general Rodion Malinovski.

Kiev

Kiev és la capital d’Ucraïna. Durant l’operació Barbarroja, el setembre de 1941, la capital ucraïnesa va ser ocupada per les forces alemanyes després de durs combats. Durant l’ocupació nazi, els alemanys varen assassinar als jueus de la ciutat i els varen enterrar en uns barrancs a les afores de la ciutat que varen fer de fosses comunes. Kiev va ser alliberada pels soldats soviètics el 1944. Durant la segona guerra mundial varen ser assassinades a Kiev 195.000 persones.

Leningrad

Leningrad va ser una ciutat de la Unió Soviètica que portava el nom del líder soviètic Vladimir Lenin. Actualment la ciutat es diu Sant Petersburg, tal i com s’havia dit anteriorment, en honor al sant patronal de la ciutat, Sant Pere. Abans de la revolució d’octubre de 1917 la ciutat va ser la capital de Rússia. Entre els anys 1914 i 1924 també es va anomenar Petrograd.

La ciutat va ser fundada pel tsar Pere el Gran el 1703, que va denominar la ciutat com a capital de l’Imperi rus per tal de contrarrestar el poder històric de Moscou. Durant el segle XVIII es va convertir en una de les ciutats més modernes i més belles d’Europa, i l’activitat comercial va augmentar ràpidament gràcies al seu port. A finals del segle XIX la ciutat va experimentar el sorgiment d’algunes petits fàbriques, convertint-se al cap de poc en un nucli industrial molt important, tot i que conservava els palaus i els teatres vinculats als nobles i a la reialesa. El 1914, en un intent de modificar aquesta tradició, el tsar Nicolaus II va canviar el nom de la ciutat a Petrograd per decisió que havia consultat amb els seus cercles més pròxims. Durant la Revolució de 1917, la ciutat va passar a ser centre de disturbis i de vagues, i va ser el lloc on el tsar Nicolaus II va anunciar la seva abdicació. A finals de 1917, els bolxevics varen irrompre el palau d’hivern i es varen assegurar el poder. Des de la ciutat i amb la idea d’esborrar el passat tsarista, la capital russa va tornar a passar a Moscou, a més de que es va denominar la ciutat de Petrograd amb el nom de Leningrad en honor al líder bolxevic. La ciutat es va industrialitzar radicalment entre 1928 i 1938, fins albergar casi tres milions d’habitants.

Al principi de la Segona Guerra Mundial, Leningrad tenia uns 3,5 milions d’habitants. En l’Operació Barbarroja, el Grup d’Exèrcits del Nord va arribar a la ciutat el setembre de 1941 i, des del començament d’aquest mes, la Wehrmacht i la Luftwaffe varen començar a bombardejar la ciutat regularment. En total i varen llançar 150.000 obusos. Tot i l’aferrissada defensa, Leningrad va quedar aïllat del món i els seus ciutadans es varen tenir que fabricar les seves pròpies armes i menjar. Per defensar-se dels atacs aeris, els soviètics varen utilitzar globus-barrera. Més de 10.000 dones, que varen formar aproximadament 20 batallons, varen defensar la ciutat, les seves llars i les seves famílies de la invasió alemanya. Però de seguida la falta d’aliment es va notar i la gent va patir fam. La desesperació va ser tant gran que es varen produir episodis de canibalisme. El novembre de 1941, l’exèrcit soviètic va aconseguir obrir una carretera a través del llac gelat Ladoga, situat a l’est de la ciutat. Els subministraments que arribaven a través d’aquest reduït canal va poder mantenir la ciutat, tot i que 1 milió de persones van morir per desnutrició, malalties i fred. L’Adolf Hitler volia ocupar Leningrad el 1942 com un trofeu, però també la volia per permetre que l’exèrcit alemany s’unís als finlandesos, que ocupaven la part nord del front que la rodejava. En el començament de l‘Operació Aurora Boreal, Nordlichte, dirigida per l’Erich von Manstein, preveia conquerir la ciutat el setembre de 1942, però les tropes d’en Von Manstein es varen tenir que dirigir cap al sud per ajudar al 6º Exèrcit d’en Friedrich Paulus a Stalingrad. El 18 de gener de 1943, l’exèrcit soviètic va tornar a intentar alliberar la ciutat i va obrir un estret camí al sud del llac Ladoga, fet que va permetre donar subministraments a la ciutat de forma regular. A partir de llavors, combois ininterromputs de camions varen circular dia i nit. L’aïllament a Leningrad es va aixecar el 27 de gener de 1944 quan una ofensiva soviètica va expulsar la Wehrmacht del perímetre de la ciutat.

El 6 de setembre de 1991, la ciutat va passar a dir-se novament Sant Petersburg. En l’actualitat és la segona ciutat més poblada de Rússia amb més de 5.026.000 habitants i és un important centre econòmic i polític de Rússia. A més, és un dels principals punts turístics del país. Cada 27 de gener s’hi celebrar a la ciutat el final del bloqueig alemany a la ciutat.

Gueto de Vilna

20.000 jueus del gueto de Vilna varen ser assassinats a l’estiu de 1941 en el bosc de Ponar, al sud de la ciutat. El gueto va fer una temptativa desesperada d’aixecament l’1 de setembre de 1943. El poeta Abba Kovner va fer sentir la seva crida al combat antinazi, però l’organització dels partisans units no va aconseguir que el gueto s’aixequés, tot i que uns 200 combatents varen aconseguir escapar i unir-se als partisans. El gueto va ser eliminat el 23 de setembre de 1943 per ordres de Heinrich Himmler.

Gueto de Lodz

El gueto de Lodz va ser un dels primers guetos creats com a conseqüència de la política d’expulsió forçosa dels jueus, polonesos, gitanos… el desembre de 1939. Construït el 8 de febrer de 1940, va quedar tancat la nit del 30 d’abril amb més de 160.000 persones dins. La seva administració se li va confiar al decà dels jueus, que actuava en nom de les autoritats alemanyes i sense cap tipus de llibertat. Una espècie d’administració del gueto havia de resoldre els problemes econòmics. El desembre de 1941 el gueto va arribar al límit de la fam: les persones considerades improductives es seleccionaven periòdicament per ser enviades al camp de Chelmo per ser gasejades en camions especials. El 29 d’abril de 1942, tots els habitants del gueto amb més de 10 anys que no estaven en possessió d’un permís de treball varen ser enviades al camp. Finalment, a l’estiu de 1944, 70.000 jueus dels gueto varen ser enviats a Auschwitz.

Gueto

La primera vegada que es varen tancar els jueus en guetos es va produir a Itàlia en el segle XIV, durant l’època de les Pesta Negra quan se’ls criminalitzava de tots els mals que vivia la població, i aquesta pràctica antisemita es va desenvolupar plenament el segle XV. El 1516, a Venècia, la paraula gueto designava el barri de la fosa, recinte tancat i reservat als jueus de la ciutat com a lloc de residència obligatòria.

Durant el Tercer Reich, el gueto era el lloc de residència forçosa dels jueus i dels gitanos abans del seu enviament als camps per exterminar-los. El procés de reunió en els guetos jueus per part dels alemanys va començar a Polònia a final de novembre de 1939. Els guetos de Lodz i de Varsòvia varen ser els més grans de l’Europa ocupada.

Next Page »