Thing o Ding

Thing va ser un concepte de l’antic dret germànic que designava l’assemblea dels guerrers i que va ser recuperat pels nazis per designar la seva temptativa per renovar el teatre. La representació del teatre Thing havia de fer-se en un Thingplatz, un lloc carregat d’història com els camps de batalla o les fortaleses… Se semblava a una cerimònia religiosa amb campanes, torxes… i era un espectacle propagandístic i, en general, va desenvolupar temes polítics com el la lluita contra el comunisme, el culte a la divinitat ària…. Aquests intents varen cessar el 1937.



Els Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics de Berlín:

L’1 d’agost de 1936 varen començar els Jocs Olímpics de Berlín, els desens Jocs d’Estiu de la 11º Olimpíada de l’era moderna, que varen acabar el 16 d’agost. 49 països i 4.070 atletes varen participar en les 129 especialitats per les quals es competia.

Els objectius que varen buscar les autoritats alemanyes en el Jocs es varen complir plenament. Es volia presentar una Alemanya forta i unida, es volia fer oblidar la cara fosca del règim retirant tots els anuncis i cartells antisemites, i varen aprofitar l’esdeveniment com un acte propagandístic. La cineasta Leni Riefenstahl va filmar una pel·lícula basada en els Jocs, Olympia. Alemanya es va endur 89 medalles, de les quals 36 eren d’or, 26 de plata i 30 de plata; Estats Units en va guanyar 56 i Itàlia va quedar tercera amb 22 medalles. Però pel que varen ressaltar aquells Jocs va ser per les marques de l’atleta nord-americà Jesse Owens, guanyant quatre medalles d’0r, que varen ser celebrades amb relatiu entusiasme. Es varen celebrar més en el futur que no en el present de l’època.

Però els Jocs varen ser amenaçats de no celebrar-se perquè diversos països no volien que es fes a l’Alemanya nazi. Els nord-americans havien amenaçat amb boicotejar els Jocs, però finalment hi varen participar. Organitzacions comunistes de tot el món varen sol·licitar al Comitè Olímpic Internacional la revocació de la decisió de concedir a Berlín l’organització dels Jocs Olímpics, però, sobretot, els moviments jueus nord-americans varen exercir una important pressió per canviar de seu olímpica. L’Espanya Republicana també va intentar boicotejar aquests Jocs amb la seva no participació. Havia organitzat com a alternativa l’Olimpíada Popular a Barcelona, però va ser suspesa en començar la Guerra Civil espanyola dies abans de la inauguració d’aquests Jocs.



Cambra de Cultura del Reich, Reichskulturkammer

Alfred Rosenberg va llançar el 1929 la idea de reunir en una sola associació totes les forces creadores de la nació. El 22 de setembre de 1933, Joseph Goebbels la va posar en pràctica obligant a tots els creadors ( escriptors, músics, pintors, marxants d’art, arquitectes… ) a afiliar-se a la Cambra de Cultura. Els que no s’hi inscrivien no podien treballar, ni exposar, ni vendre les seves obres, ni crear. No s’admetien ni els jueus ni els comunistes. Aquesta organització tenia set filiats. Tot i que els primers presidents de la cambra varen ser coneguts artistes ( Richard Strauss, Otto Laubinger, Wilhelm Furtwängler, Heinz Hilpert, Werner Krauss, Hans Grimm, Franz Lenk ) aviat varen ser substituïts per gent més dòcil i militants. El 1937, les set afiliacions eren; la Cambra de Premsa, la Cambra de Ràdio, la Cambra de Literatura, la Cambra de les Belles Arts, la Cambra del Teatre, la Cambra del Cinema i la Cambra de la Música.



Festes Nacionals

Les principals festes del Tercer Reich eren: el 30 de gener, aniversari de la pujada al poder per part dels nazis; el 24 de febrer, la festa del Partit; un diumenge de març, el dia dels herois, que honrava als morts de la Primera Guerra Mundial; l’últim diumenge de març, la festa de les Joventuts Hitlerianes; el 20 d’abril, aniversari d’Adolf Hitler, es va instituir el Dia del Führer. L’1 de maig va quedar com el dia nacional del treball; el segon o tercer diumenge de maig era la festa de les mares; el 22 de juny, la festa del solstici d’estiu; el setembre, el congrés anual nacionalsocialista que es desenvolupava a Nuremberg; a principis d’octubre, la festa d’acció de gràcies per la collita, també anomenada Dia del pagès; el 9 de novembre es commemorava el putsch de Munic, també anomenat dia dels testimonis de sang del Moviment; i el 21 de desembre, la festa del solstici d’hivern.

La Santa Vehme

Segons una tradició obscura, des de l’Edat Mitjana fins la Reforma, un tribunal secret s’encarregava d’ordenar sentències de mort en nom de l’emperador. Per la nit, un membre de la Santa Vehme clavava cartells amb l’ordre de que l’acusat es presentés davant el tribunal, on l’esperava el poble d’amagat. Si resultava innocent, podia marxar lliurement; si era culpable, el penjaven allà mateix. La negativa a presentar-se s’entenia com una confessió de culpabilitat i la sentència era la mort.

Cèlebre gràcies a un episodi de Els proscrits de l’Ernst von Salomon, entre 1919 i 1923 els paramilitars de la Reichswehr varen perpetrar massacres de la Santa Vehme contra els traïdors de les seves files que havien indicat els amagatalls de les seves armes a les autoritats. Durant la Segona Guerra Mundial, en els camps de presoners de guerra, justiciers plens de gelosia varen invocar a Santa Vehme per matar a companys sospitosos que, segons ells, col·laboraven amb els Aliats. Bàsicament eren linxaments.

Universum-Film AG, la UFA

La UFA va ser una companyia de producció i estudis cinematogràfics fundada el desembre de 1917, que més tard se’n va anar a la bancarrota i que va ser rescatada per l’Alfred Hugenberg, que en va fer d’ella un important instrument al servei de la propaganda nacionalsocialista. El 1936-1937, en Joseph Goebbels la va nacionalitzar i el 10 de gener de 1942 es va convertir en un monopoli.

Festival de Bayreuth

El festival de Bayreuth és un festival d’òperes wagnerianes organitzat a la petita localitat bavaresa de Bayreuth. Richard Wagner es va instal·lar a Bayreuth el 1872 i va construir-hi la Festspielhaus per la representació de la seva Tetralogia. La primera edició del festival va tenir lloc el 1876, però no va ser fins el 1882 quan, sota la direcció de la seva segona esposa Cosima, filla de Franz Liszt, es va convertir en anual fins acabada la Segona Guerra Mundial. El seu fill Siegfried va agafar el relleu de la seva mare fins que va morir el 1930. La seva esposa Winifred va assumir-ne llavors la direcció del festival. Winifred era membre del NSDAP des del 1926, tenia una forta amistat amb Adolf Hitler, gran admirador de la música de Wagner, que va fer del festival de Bayreuth l’esdeveniment cultural d’Alemanya i punt de trobada de Hjalmar Schacht, la família Goebbels i els ajudants de camp dels dignataris del règim. Després de l’enfonsament del Tercer Reich se li va prohibir a Winifred continuar amb la direcció del festival. Els seus fills Wieland i Wolfgang varen organitzar la reobertura del festival de Bayreuth, el Nou Bayreuth, el 1951.