Els equips Jedburgh

La britànica SOE en col·laboració amb la nord-americana OSS va formar petits grups combatents de diverses nacionalitats amb la missió de llançar-se amb paracaigudes darrere les línies alemanyes, posar-se en contacte amb la Resistència i sembrar el caos entre els alemanys durant l’alliberació d’Europa Occidental. Aquestes unitats es varen conèixer amb el nom d’equips Jedburgh. En l’Operació Market Garden, totes les divisions aerotransportades comptaven amb un equip Jedburgh. Cada equip estava integrat per un oficial neerlandès que s’encarregava de comunicar-se amb els grups locals de la Resistència per coordinar accions de suport a les forces aliades.

El quarter general del Führer Siegfried

Entre març de 1943 i novembre de 1944 es va edificar a Pullach, un poble situat a 15 quilòmetres al sud de Munic, un quarter general del Führer que va ser camuflat sota el nom de Parc Siegfried. Per aquests búnquers subterranis l‘Organització Todt va utilitzar 25.000 metres cúbics de formigó, a un cost de 13 milions de marcs. Entre 1937 i 1938 s’hi va construir aquí la Reichssiedlung Rudolf Hess, un model de colònia residencial per funcionaris del NSDAP, en la qual Martin Bormann hi tenia un edifici d’oficines. Va ser Bormann, davant dels bombardejos Aliats, qui va tenir la idea de construir-hi el quarter general. Ben camuflat en una franja de bosc, es varen erigir quatre búnquers subterranis amb una coberta de tres metres de gruix i parets de 3,5 metres d’ampla. La instal·lació disposava de més de 30 dependències, en gran part reforçades amb parets de formigó armat de 80 centímetres d’amplada. Una torre de defensa antiaèria servia per protegir l’exterior. Gràcies a la xarxa ferroviària de la regió del riu Isar, l’Amerika podia penetrar fins les proximitats del búnquer.

Però Adolf Hitler mai va utilitzar aquest quarter general. A l’abril de 1945 les tropes nord-americanes varen descobrir el búnquer i varen descriure les seves instal·lacions com modernes i de primera classe. Els militars nord-americans les varen utilitzar provisionalment, fins que el 1947 varen ser ocupades per l’Organització Gehelen, la precursora del Servei Federal d’Intel·ligència (Bundesnachrichtendienst) d’Alemanya occidental.

Camp d’entrenament de Döberitz

El camp d’entrenament de Döberitz estava situat a l’actual Hambuger Chaussee de Berlín, a l’oest de la ciutat. En aquest camp, el més antic d’Alemanya, hi va fer les seves maniobres militars per primer cop el rei Frederic Guillem I de Prússia, El rei soldat. Durant els Jocs Olímpics de 1936 varen tenir lloc aquí les competicions d’equitació militar. Des d’aquest mateix camp varen marxar cap a Espanya els avions de la Legió Condor. L’esquadró de caces estacionat aquí, el Baró de Richtofen, estava previts a començament de la Segona Guerra Mundial per la defensa de Berlín.

La zona va ser utilitzada després de la guerra per l’exèrcit soviètic, i actualment està buit. El camp d’entrenament cada cop és més utilitzat com a lloc de descans per caminants i ciclistes.

La Casa d’Itàlia de les Joventuts Hitlerianes

La Casa de les Joventuts Hitlerianes es va construir el 1937 per obra de Fritz Winter i estava ubicada a Gatow, al sud-oest de Berlín, a l’actual Breitenhornweg. La casa, nombrada en honor d’Itàlia, es va construir en el marc del programa d’obres per la joventut i servia com per allotjar a membres de les Joventuts Hitlerianes. L’edifici arquitectònicament reflectia el concepte d’arquitectura del nazisme.

L’ambaixada d’Espanya

L’ambaixada d’Espanya a Berlín, en la Lichtensteinalle, va ser construïda per Johannes & Walter Krüger de l’oficina del ministre i arquitecte Albert Speer l’any 1943. Durant els bombardejos que va patir la capital, l’ambaixada va quedar en molt mal estat. Després de la guerra es varen reparar els danys i es va retirar del pòrtic els relleus de caràcter feixista. L’ambaixada va quedar re-inaugurada l’any 2003.

El búnquer dels Ferrocarrils del Reich

El búnquer dels Ferrocarrils del Reich era un búnquer berlinès construït el 1943 per Karl Bonatz, a prop del Teatre Alemany i l’Hospital Charité. El búnquer podia albergar fins a 3.000 persones i tenia unes parets de 1,80 metres d’amplada i un sostre de més de 3 metres.

El 1946, amb la Llei número 23, el Consell de Control Aliat va ordenar la demolició de totes les instal·lacions que poguessin ser utilitzades militarment. Però com que el búnquer era a prop d’altres edificis de vivendes, no va ser possible dinamitar-lo i va ser utilitzat com a magatzem de patates i després com a club de música techno. Avui en dia l’edifici és considerat un monument nacional i s’hi celebren exposicions d’art.

L’estació de metro Kaiserhof

L’estació de metro Kaiserhof, anomenada d’aquesta manera per l’hotel del mateix nom situat a la Wilhelmplatz, estava ubicada davant de la Wilhelmstrasse i de la Nova Cancelleria del Reich. Per tant, era una estació molt concorreguda durant el Tercer Reich.

En els últims dies de la Segona Guerra Mundial, l’1 de maig de 1945, uns deu grups de persones varen fugir poc abans de mitjanit del Führerbúnquer a través del túnel d’aquesta estació en direcció a l’estació de Friedrichstrasse. Wilhelm Mohnke, general del regiment Leibstandarte de les SS i comandant de les tropes en la zona defensiva de la Zitadelle, va ser l’organitzador d’aquest intent de fuga. Entre aquests grups hi havia el general de les SS Otto Günsche, secretàries de l’Adolf Hitler, Johann Rattenhuber, Martin Bormann, Hans Baur, Erich Kempka, Heinz Linge…

L’estació va ser destruïda casi en la seva totalitat durant la guerra i va ser re-construïda per l’arquitecte Alfred Grenader i inaugurada el 1950 amb el nom de Thälmannplatz, en honor al líder comunista Ernst Thaelmann. En la seva remodelació es va utilitzar el marbre vermell del saló de mosaics de la Nova Cancelleria. Actualment l’estació és l’estació de metro Mohrenstrasse.

Illa Schwanenwerder

L’illa Schwanenwerder estava situada a Berlín, a Grunewald, i allí solien establir-s’hi molts jerarques del NSDAP, que havien adquirit mansions o xalets molt ben situats gràcies a l’expropiació il·legal. Adolf Hitler tenia una casa reservada a la Inselstrasse 20-22, Theodor Morell tenia un edifici veí i Albert Speer va comprar en un solar a la Inselstrasse 7, on va fer construir un hangar per bots que ja no existeix, mentre vivia amb la seva família en el número 18 d’aquest mateix carrer. A més, l’arquitecte i ministre de Hitler tenia una casa en la Schopenhauerstrasse 31 del proper Schlachtensee. Joseph i Magda Goebbels tenien una antiga casa a la Inselstrasse 8-10, on també s’hi allotjaven el servei de la casa i els sentinelles de les SS. Avui en dia aquesta casa és utilitzada per la policia fluvial. Per por als bombardejos, Goebbels va fer construir-hi un búnquer subterrani que encara es conserva. A principis de tardor de 1943 es va mudar a la seva casa de camp a Lanke,a prop del Bogensee.

El Tribunal de Guerra del Reich

El Tribunal de Guerra del Reich estava ubicat en un edifici a l’actual Witzlebenstrasse 4-10 de Berlín, construït el 1910 per Heinrich Keyser i Karl von Grossheim. Aquest Tribunal, en la seva condició de instància suprema de la justícia militar, va condemnar a mort, entre els anys 1936 i 1945, a més de 260 objectors de consciència i molts membres de la resistència.

La Landelijke Organisatie voor Hulp an Onkerduikers, l’Organització Nacional de Suport als Ciutadans que viuen a la clandestinitat, la LO.

La Landelijke Organisatie voor Hulp an Onkerduikers, la LO, va ser una organització que va ajudar als neerlandesos que vivien a la clandestinitat sota l’ocupació nazi a sobreviure facilitant-los cartilles de racionament robades o falsificades i organitzava la seva ex-filtració dels Països Baixos. Jueus, aviadors Aliats i membres de la Resistència fugitius varen rebre el seu auxili per escapar per diverses rutes que es dirigien a través de Bèlgica i França fins arribar a Espanya.

« Previous PageNext Page »