La desnazificació

La desnazificació va ser una acció duta a terme pels Aliats per esborrar el nazisme d’Alemanya, al que el poble estava condicionat. La desnazificació va passar pels judicis, dels que el de Nuremberg és el símbol, la detenció i l’enjudicament dels culpables, i el seu càstig. Pels crims menors, les penes varen consistir en multes, confiscacions de bens, condemnes a treballs especials, destitucions o prohibició d’exercir determinats treballs o funcions. Aquesta desnazificació només va ser parcial.



Operació Reinhard

L’Operació Reinhard va ser una operació alemanya que consistia en deportar els jueus dels territoris ocupats a camps de concentració per ser, la majoria, eliminats.


UN FORMULARI PELS PARTICIPANTS EN L’OPERACIÓ REINHARD

Núm.  …/42 Sec.                                                                                                                                                                           Lublin, 18 de juliol de 1942

Declaració

de les obligacions assumides per ……………….. al ser destinat a missions de desplaçament de la població jueva, en el marc del “Servei Reinhard”, a les ordres del Cap de les SS i de la Policia en el districte de Lublin.

…………………………. declara:

El Haupsturmführer de les SS Höfle, cap del departament “Servei Reinhard”, a les ordres del Cap de les SS i de la Policia en el districte de Lublin, m’ha significat detalladament i explicat que:

  1. en cap circumstància se m’està permès comunicar, ni verbalment ni per escrit, sobre el pla o el desenvolupament de les operacions de desplaçament de la població jueva o sobre les seves derivacions, a persones alienes al cercle de col·laboradores en el “Servei Reinhard”:
  2. els fets relacions amb el desplaçament de la població jueva pertanyen a l’ordre del “Secret d’Estat”, segons queda definit en
  3. els corresponents disposicions emanades de la Seu Central de les SS i de la Policia en el districte de Lublin cauen expressament sota els conceptes de ” Ordre de servei” i de ” Ordres i prohibicions”, segons la definició 92b de la Llei de Seguretat del Reich;
  4. queda expressament prohibida tota fotografia en els camps adscrits al “Servei Reinhard”;
  5. s’aplica els 88 a 93 de la Llei de Seguretat del Reich en la seva redacció de 24 d’abril de 1934, i a les lleis sobre suborn i traïció de secret a persones no autoritzades, de 3 de maig de 1917 i 12 de febrer de 1920;
  6. s’aplica els 139 (deure de denúncia) i 353c (traïció de secrets) de la Llei de Seguretat del Reich.

Conec les lleis i disposicions mencionades, i estic informat dels deures que em pertoquen de resultes de la missió que se’m confia. Prometo complir-los segons el meu lleial saber i entendre. Sóc conscient que el deure de guardar el secret segueix en vigor després de la meva separació del servei.

 

………………………………..

el Hapsturmführer de les SS

com Cap del Departament


 



Els Sondekommandos

Els Sonderkommandos o comandaments especials eren unitats formades per jueus que s’encarregaven de treballar a les cambres de gas i en els crematoris dels camps de concentració. Els integrants dels Sonderkommandos eren obligats a complir feines molt dures amb gran pressió psicològica, ja que la seva feina principal era la de guiar els presoners a les cambres de gas, treure els cossos després de l’execució per llavors buscar-hi objectes de valor. Si algun integrant del Sonderkommando no complia amb el seu deure era cremat viu. Aquest destí no era molt diferent al que els esperava de totes formes, ja que cada tres, quatre o cinc mesos els integrants del Sonderkommando eren assassinats per formar grups nous. Després de la Segona Guerra Mundial varen ser molt mal vistos pels jueus i per molta gent, ja que els varen fer responsables d’haver ajudat als nazis, tot i que tots els aixecaments que es varen produir en els camps de concentració varen ser efectuats per Sonderkommandos.



L’Operació Bernhard

L’oficial major de les SS, en Bernhard Krüger, va tenir un pla per acabar amb l’economia britànica. La seva idea era la d’agafar als millors falsificadors, impressors, cal·lígrafs i tipogràfics jueus dels camps de concentració, reunir-los en 142 equips diferents i posar-los a falsificar lliures esterlines per després llançar-les des dels avions de la Luftwaffe sobre la Gran Bretanya per crear-hi un caos hiperinflacionari com el que va viure Alemanya a principis dels anys 20. L’operació, batejada en honor del seu ideòleg, va aconseguir fer falsificacions perfectes ja que s’utilitzava la mateixa tinta, el mateix paper, els mateixos colors i les mateixes signatures que les lliures, i varen arribar a fer 9 milions de bitllets de 5, 10, 20 i 50 lliures per un valor de 134 milions. L’Operació Bernhard no es va arribar a produir tot i tenir les falsificacions.

L’Operació Bernhard

L’Operació Bernhard és el nom clau de la fabricació de bitllets britànics falsos per Alemanya a principis de 1940. Aquesta operació tenia l’objectiu de posar en dificultats l’economia britànica durant la Segona Guerra Mundial. Aquests bitllets de banc es varen distribuir per avió i varen circular per tot el món.

La Nit dels Vidres Trencats

La Nit dels Vidres Trencats, la Reichskristallnacht, va ser el nom donat en to de burla al pogrom del 9 al 10 de novembre de 1938 pels vidres trencats ocasionats de les destrosses fetes pels nazis.

El 7 de novembre, en Herschel Grynszpan, un jove jueu d’origen polonès que la seva família acabava de ser expulsada d’Alemanya, va ferir mortalment a l’Ernst vom Rath, un conseller de l’ambaixada alemanya a París. Al dia següent, en el nord d’Alemanya varen començar accions aïllades antisemites, però varen ser en Joseph Goebbels i en Reinhard Heydrich els cervells del pogrom de la nit del 9 al 10 de novembre. El resultat d’aquella nit varen ser milers de llars i comerços jueus, que encara estaven tolerats, atacats i saquejats, la majoria de les sinagogues varen ser cremades, al voltant de 30.000 ciutadans varen ser internats en camps de concentració i diversos centenars varen ser assassinats.

Aquella tarda, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs pels joves de les SS sense mencionar el què havia passat, deixant que impopularitat caigués sobre en Goebbels i el seu partit. Al dia següent, una sèrie de decrets varen castigar als jueus; se’ls condemnava a pagar una indemnització al Reich de 1.000 milions de Reichsmarks, a sufragar per la seva compta els danys patits en els seus establiments i a renunciar a qualsevol indemnització per part del Reich. El decret sobre l’exclusió dels jueus de la vida econòmica els prohibia el comerç al detall, muntar empreses de transport o exercir d’artesans amb el seu propi nom. Metges i advocats ja no podien exercir, ni tant sols per la seva pròpia comunitat. Se’ls va donar el plaç de l’1 de gener de 1939 ver vendre els seus béns immobles, empreses, accions, joies i obres d’art. El preu oferit va ser tant baix que aquesta arianització va ser, de fet, una confiscació. A l’arianització s’hi ha d’afegir unes altres limitacions: els jueus ja no podien anar a la piscina, als cinemes o teatres, a les sales de concert o als museus, bi els estava prohibit accedir als compartiments del ferrocarril ocupat pels aris. No podien tenir plat, or o diamants, ni tampoc receptors de ràdio. Se’ls va tallar el telèfon i se’ls va retirar el permís de conduir. Se’ls va exigir que es reunissin en edificis jueus i a realitzar treballs forçats. Els col·legis es varen tancar pels jueus i se’ls va excloure del sistema d’assistència pública general. Els carrers en nom jueus varen ser rebatejats i els que no havien complert amb la la llei d’agost de 1938, que els obligava a afegir Israel o Sara al seu nom que no portava nom jueu, havien de fer-ho immediatament. Finalment, tots els jueus varen ser obligats a associar-se a l’Unió Nacional de jueus alemanys.

El 1942, la investigació sobre l’assassinat d’en Vom Rath va revelar a les autoritats del Reich relacions homosexuals entre el secretari de l’ambaixada i en Grynszpan. Les dades es varen confirmar, però els alts funcionaris alemanys varen callar.

La Nit dels Vidres Trencats va ser la manifestació més important d’aquest tipus feta a Alemanya des de l’Edat Mitjana. La caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre de 1989 hagués pogut fer aquesta data una festa nacional, però el record de la Nit dels Vidres Trencats ho va fer impossible.