Benvinguts!

Benvinguts al meu segon bloc.

En aquest bloc hi hauran biografies, històries de ciutats i països, descripcions d’armes que varen ser presents en el Tercer Reich i que en aquest bloc s’utilitzaran com a enllaços pel bloc www.segonaguerramundial.blog.cat. També es pot trobar en aquest bloc una extensa biografia de l‘Adolf Hitler dividia en quatre parts. Des d’aquí vull agrair el treball a la meva esposa, la Viridiana Vidal Roca, que tan m’ha ajudat i em continua ajudant.

A més d’aquest bloc i el de la segonaguerramundial.blog.cat he escrit una modesta novel·la relacionada amb aquell temps que s’anomena Fritz Klein 1915-….

Gràcies.

 

El Beechcraft XA-38 Grizzly (Model 38)

El Beechcraft XA-38 Grizzly, el Model 38, va ser un avió de combat nord-americà biplaça equipat amb un canó de 75 mil·límetres a la proa, que juntament amb les seves càrregues bèl·liques li havia de permetre complir missions contra fortificacions, unitats navals i carros de combats japonesos. Aquest avió portava els mateixos motors que els bombarders B-29 i va ser desenvolupat específicament per servir en el Pacífic i va ser conegut com el Model 28 Destroyer per la companyia XA-28 Grizzly de la USAAF. El primer prototip va volar el 7 de maig de 1944 i les proves realitzades varen mostrar que el disseny era correcte. Però el fet de que es va donar prioritat al B-29 en referència a l’entrega de motors, va provocar que l’aparell no estigués a punt durant les projectades operacions contra el Japó i es convertís en un altre model d’avions desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial que varen ser descartats.

El Model 28 havia de ser tripulat per dues persones i portava dos motors radials refrigerats per aire Wright R-3350-40 de Duplex Cyclone de 18 cilindres i 2.300 hp, d’envergadura feia 20,52 metres, de llarg 17,77 metres, d’altura 4,72 metres, tenia una superfície alar de 58,25 metres quadrats, tenia un pes en buit de 10.197 quilograms, un pes de càrrega de 15.995 quilograms, una velocitat màxima de 595 quilòmetres per hora a 5.180 meres, una trepada de 13,2 metres per segon, un sostre de servei de 8.844 metres i una autonomia de 2.615 quilòmetres. D’armament portava un canó T15E1 de 75 mil·límetres amb 20 bales i sis metralladores M-2 calibre 50.

L’energia nuclear

A Alemanya:

Fins l’any 1942 els alemanys portaven una certa avantatge en matèria nuclear. El físic Werner Heisenberg va concebre un reactor nuclear, les reserves d’aigua pesada provenien de Noruega i disposaven d’una quantitat important d’urani de Bèlgica. Tot i això, els alemanys encara no havien desenvolupat la bomba atòmica.

Les cambres de gas

Les cambres de gas estaven equipades generalment amb una sala de dutxes, en la que s’exterminen grups de persones a través del monòxid de carboni o amb el zyklon B. Les víctimes d’aquests assassinats col·lectius varen ser al principi, a partir de gener de 1940, els disminuïts físics i mentals dels programes d’eutanàsia, i després els deportats dels camps de concentració, la majoria jueus.

Els batallons policials

Els batallons policials varen ser grups armats alemanys que varen participar en les grans massacres durant l’Operació Barbarroja contra els jueus. Un cop ocupades les ciutats per part de l’Exèrcit, els batallons policials entraven a les ciutats i eliminaven als jueus o assassinant-los o deportant-los als camps d’extermini. La majoria dels seus homes no estaven capacitats per entrar a l’Exèrcit, ja que no tenien cap tipus de formació, i normalment eren cruels i inhumans amb les seves víctimes. Sovint s’extralimitaven torturant a les seves víctimes, sobretot es divertien tallant-les les barbes dels homes més ancians o els obligaven a ballar per ells abans de ser executats.

Les operacions de més renom on varen participar aquests batallons:

Batalló policial Lloc Data Número de víctimes
3 Unió Soviètica Desembre de 1941 Centenars de milers
9 Unió Soviètica Juny-desembre de 1941 Centenars de milers
11 Slutsk Tardor de 1941 Milers
13 Districte de Mlawa Novembre-desembre 1942 12.000
13 Plöhen Finals de 1942 5.000
22 Riga Novembre-desembre 1941 25.000
22 Slutsk 89 febrer de 1943 3.000
32 Lvóv Setembre de  1941 Milers
41 Gueto de Varsòvia Començament de 1943 Desenes de milers
41 Maidanek 3 de novembre de 1943 16.000
41 Poniatowa 3 de novembre de 1943 14.000
45 Berdichev 12 de setembre de 1941 1.000
45 Babi Yar 2930 de setembre de 1941 33.000
53 Gueto de Varsòvia Començament de 1943 Desenes de milers
64 Sajmiste 29 de setembre de 1941 6.000
65 Siauliai Estiu de 1941 3.000
65 Cracòvia Estiu i tardor de 1942 Milers
67 Szczebrzeszyn Tardor de 1941 1.000
67 Prop de Zamosc Estiu i tardor de 1942 2.000
67 Bilgoraj Tardor de 1942 1.200
96 Rovno 78 de novembre de 1941 21.000
101 Parczew Agost de 1942 5.000
101 Miedzyrzec 25 d’agost de 1942 10.000
101 Maidanek 3 de novembre de 1943 16.000
101 Poniatowa 3 de novembre de 1943 14.000
133 Stanislawów 12 d’octubre de 1941 12.000
133 Nadvornaya 16 d’octubre de 1941 2.000
133 Delatyn Tardor de 1941 2.000
251 Bialystok 1620 d’agost de 1943 25.000-30.000
255 Bialystok 16-20 d’agost de 1943 25.000-30.000
256 Bialystok 16-20 d’agost de 1943 25.000-30.000
303 Babi Yar 29-30 de setembre de 1941 33.000
303 Zhitomir Setembre de  1941 18.000
306 Luninets 4 de setembre de 1942 2.800
306 Wysokie 9 de setembre de 1942 1.400
306 David Gorodok 10 de setembre de 1942 1.100
306 Stolin 11 de setembre de 1942 6.500
306 Janów Podlaski 25 de setembre de 1942 2.500
306 Pinsk 29 d’octubre1 novembre 1942 16.200
307 Brest-Litovsk Començament de juliol de 1941 6.000-10.000
307 Tarnów Juny de 1942 16.000
307 Neu Sandau Agost de 1942 18.000
309 Bialystok 27 de juny de 1941 2.000
314 Dnepropetrovsk Novembre de 1941 Milers
314 Khàrkiv Gener de 1942 10.000-20.000
316 Bialystok 1213 de juliol de 1941 3.000
316 Mogilev Novembre de 1941 3.700
316 Bobruisk Finals de 1942 2.000
320 Kamenets-Podolski 2728 d’agost de 1941 23.600
320 Rovno 78 de novembre de 1941 21.000
320 Kosopol 14 de juliol de 1942 5.000
320 Pinsk 29 d’octubre-1 novembre 1942 16.200
322 Bialystok 12-13 de juliol de 1941 3.000
322 Mogilev 19 d’octubre de 1941 3.700
322 Minsk Novembre de 1941 19.000
322 Minsk 2830 de juliol de 1942 9.000
3º Esquadró de la Policia Muntada Maidanek 3 de novembre de 1943 16.000
3º Esquadró de la Policia Muntada Poniatowa 3 de novembre de 1943 14.000
3º Esquadró de la Policia Muntada Trawniki 3 de novembre de 1943 12.000
Batalló de Gendarmes Motoritzats Maidanek 3 de novembre de 1943 16.000
Batalló de Gendarmes Motoritzats Poniatowa 3 de novembre de 1943 14.000
Guàrdia policial. Batalló 1 Stry Estiu de 1943 1.000
Guàrdia policial. Batalló 1 Drogobych 1943 1.000
Guàrdia policial. Batalló 1 Rogatin 1943 gueto buidat
Guàrdia policial. Batalló 1 Tarnopol Estiu de 1943 gueto buidat
Companyia de Reserva policial Colònia Kielce 2024 d’agost de 1942 20.000
Companyia de Reserva policial Colònia Gueto de Varsòvia Maig de 1943 Milers

 

Els gossos

Durant la Primera Guerra Mundial els gossos eren tant important per trobar mines o per ajudar als soldats, que fins i tot en el front occidental, en el nord de França, els alemanys hi tenien un hospital caní. Els gossos es varen tenir que acostumar als sons de la guerra. Era imprescindible que s’habituessin al fragor de l’artilleria i que suportessin el soroll eixordador de les explosions de granades i projectils per què no s’espantessin. D’aquesta manera, durant l’entrenament se’ls exposava a aquests sorolls. Les missions dels gossos en el camp de batalla durant la Gran Guerra eren molt diverses: substituïen als vigilants durant la nit, s’encarregaven de transportar ferits, artilleria lleugera o instruments de guerra. Però la missió més important que se’ls assignava en els gossos era la de missatgers. La seva importància va arribar a ser tant cabdal que fins i tot es va entrenar a gossos per què rescatessin a altres gossos ferits.

Els gossos durant la Segona Guerra Mundial varen ser utilitzats com armes i el seu ús es va fer més popular que la Primera Guerra Mundial, millorant l’entrenament i se li varen donar més missions. La majoria dels gossos utilitzats pels diferents exèrcits varen ser pastors alemanys. Els alemanys varen utilitzar més de 200.000 gossos en les seves operacions en el front oriental. Les SS els utilitzaven per les seves patrulles i per vigilar els presoners dels camps de concentració. La Unió Soviètica va utilitzar uns 60.000 gossos per la guerra. Durant l’Operació Barbarroja, els soviètics varen tenir la idea de fer que els gossos transportessin en els seus lloms una càrrega explosiva d’uns 7,5 quilograms i s’apropessin als tancs alemanys per detonar la càrrega, la qual havien calculat que seria suficientment potent com per destruir o deixar fora de combat als tancs mitjans alemanys com el Panzer III/IV, a part de causar danys més importants en vehicles més lleugers com els semi-erugues. El detonador sobresortia uns 60 centímetres de l’esquena del gos, i explotava quan la vareta es doblava en contactar amb el xassís del vehicle. L’entrenament dels gossos era senzill, se’ls deixava sense menjar durant uns quants dies i després s’amagaven petites racions de carn sota als carros de combat abandonats, preferentment alemanys. L’animal s’acostumava a busca el seu menjar ficant-se entre les erugues i a sota el blindat. Però aquesta tàctica va tenir poc èxit i no es va utilitzar més a partir de 1942, tot i que durant els combats a Indoxina hi va haver alguns informes sobre com el Viet Minh va utilitzar els gossos com a arma a finals dels anys 40. Els Estats Units varen utilitzar més de 25.000 gossos per diferents missions i especialitats. Contaven amb seccions de 28 gossos cadascuna.

El Pastor Alemany:

El Pastor Alemany es un gos d’origen germànic que era utilitzat per la Policia de l’Imperi alemany per la col·laboració de diverses activitats. Durant la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany dubtava de la utilitat dels gossos per les accions bèl·liques, però, l’èxit dels Pastors Alemanys en la Policia els va obrir la portar per servir en el front durant tota la Gran Guerra. Durant el conflicte, aquests gossos varen ser utilitzats per localitzar soldats ferits, transportar missatges, alertar de la presència d’enemics durant les patrulles entre altres coses. Durant la Segona Guerra Mundial també varen acompanyar a l’exèrcit alemany durant tota la campanya a Europa. Molts d’aquests gossos varen morir en acció en el front oriental per culpa del cru hivern.

El subfusell soviètic PPSH 41

El PPSh-41 va ser un subfusell automàtic alimentat mitjançant un carregador accionat per retrocés de massa i que disparava a forrellat obert. Va ser una de les principals armes lleugeres de les forces soviètiques i per l’exèrcit alemany, que agafava aquests subfusells dels soldats soviètics que es rendien o havien mort. En la Batalla de Stalingrad molts alemanys varen utilitzar aquest subfusell. La quantitat total de subfusells PPSh-41 fabricats durant la Segona Guerra Mundial es creu que és de 6 milions. La idea d’aquest subfusell especial va néixer durant la guerra entre la Unió Soviètica i Finlàndia, on el fusell anterior a aquest, el PPD-40 era molt efectiu en combats en boscos o zones urbanes, però la seva producció era cara i no permetia treure’n el seu màxim profit i per això es va crear aquest subfusell que era més barat de produir. Estava construït principalment de xapa d’acer estampada, podia ser alimentat mitjançant un carregador corb o un tambor, amb el cartutx de 7,62 x 25 Tokarev. El PPSh-41 va ser àmpliament utilitzat durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea. El Viet Cong encara l’utilitzava a finals de la dècada de 1970

El Jeep

Durant els anys 30 els nord-americans varen començar a tenir la idea de construir un vehicle ràpid, àgil amb tracció a les quatre rodes, que combinés potència maniobrabilitat i resistència i que substituís la motocicleta. Després de molts prototips, el juliol de 1941 l’exèrcit va demanar 16.000 unitats a la Willys-Overland. El 1945 ja s’havien construït 653.000 jeeps, la gran majoria dins del programa d’ajuda de la llei de prestem i arrendament aprovat per el Congrés el març de 1941. Per el general George Marshall el jeep va ser la més gran contribució dels Estats Units a la guerra. Dwight D. Eisenhower va considerar el jeep una dels tres invents que varen permetre guanyar la guerra, juntament amb l’avió Dakota i les llanxes de desembarcament.

El nom de Jeep prové de les inicials GP ( general purpose, ús general ), tot i que també es diu que podria venir del nom d’un personatge de les historietes de Popeye, Eugene the Jeep.

I.G. Farben

I.G. Farben va ser un imperi industrial alemany fundat el 1925 i que des del 1937 va ser arianitzat i nazificat. Agrupava al principi de la guerra 56 fàbriques entre els sectors farmacèutics, Bayer, fotogràfic, Agfa, químic, BASF, productor del Zyclon B. El grup va gaudir d’una posició de monopoli en matèries primes com el cautxú, els nitrats i el petroli de síntesi. Les decisions de l’empresa les donava el propi Estat alemany des de la direcció del Pla Quadriennal, i Karl Krauch dirigia la política d’expansió de la indústria química alemanya. L’empresa va arribar a gaudir d’una posició econòmica dominant després d’assegurar-se sòlids suports, especialment el del Ministeri de l’Aire del ministre Hermann Göering i del Partit.

Des del principi, Adolf Hitler va insistir en la necessitat de produir cautxú, i l’empresa va desenvolupar un augment espectacular d’aquesta matèries i va dur molts beneficis en el Tercer Reich, sent segurament l’empresa més compromesa amb el règim. Dues fàbriques Buna funcionaven ja Alemanya; la primera, des de 1936, i la segona, des de 1938. Però considerant la possibilitat d’envair la Unió Soviètica calia elevar la producció de cautxú a 150.000 tones l’any. El 6 de febrer de 1941 es va triar Dwory, lloc proper al poble de Monowitz, a set quilòmetres d’Auschwitz, en detriment de l’opció de Noruega, per construir una fàbrica gegant dirigida per l’empresa I.G. Farben perquè als voltants hi havia carbó, aigua i calç, i la zona estava ben comunicats per via ferroviària amb la resta del Reich. Com que els treballadors alemanys posaven resistència per treballar a l’Alta Silèsia, va agafar força la idea d’explotar els presoners del camp de concentració Auschwitz. El projecte va ser dissenyat per en Heinrich Himmler, que l‘1 de març de 1941 va fer la primera visita a fons en el camp d’explotació econòmica d’Auschwitz. En seguit, Himmler va posar a disposició de I.G. Farben 10.000 presoners per construir les fàbriques que es necessitaven per extreure les matèries primes de la zona. Dues unitats de producció es preveien a l’obra: cautxú sintètic i petroli obtingut per la hidrogeneració de l’hulla. L’obra era dins del gran cinturó de sentinelles armats d’Auschwitz-Birkenau, i els nazis varen evacuar els habitants de la ciutat d’Oswiecim i es varen construir dos barris d’obrers per allotjar-hi els treballadors civils i administratius. El següent contracte, signat el 27 de març de 1942, entre la I.G. Farben i Himmler, posava a disposició de l’empresa química fins a 30.000 presoners d’Auschwitz en reserva. Els presoners treballaven entre 10 i 11 hores a l’estiu, i 9 a l’hivern. La I.G. Farben pagava a les SS diàriament quatre Reichmarks per un treballador qualificat, i tres Reichmarks per un peó, però ni un pfenning va arribar a mans dels presoners. Aquestes quantitats passaven per la caixa de la Kommandantur del camp i varen ser transferides en el compte del Reich, bé per l’administració del camp o bé per la WVHA. La fàbrica aviat va acabar sent la més gran del grup I.G. Farben, cosa que va obligar a unes inversions considerables, però els retards es varen acumular i la productivitat dels presoners no va ser del tot bona; mai no s’hi va produir cautxú, només una mica de petroli.

En una carta al secretari d’Estat Cordell Hull del 8 de setembre de 1944, Franklin Delano Roosevelt va escriure que la història de la utilització que havien fet els nazis del trust I.G. Farben semblava al d’una novel·la policíaca.

Després de la Segona Guerra Mundial, 23 executius de l’empresa varen ser jutjats a Nuremberg per conspiració en la preparació i l’esclat de la guerra. Tot i que varen ser exculpats dels càrrecs que se’ls imputava, es va atribuir a I.G. Farben i altres empreses alemanyes bona part de la responsabilitat en el camí que va dur a Europa i el món a la guerra.

La Fanta

Els propietaris alemanys de les embotelladores de Coca-Cola, entre ells el campió mundial de boxa Max Schmellin, varen inventar una nova beguda, la Fanta, per mantenir les seves fàbriques en marxa durant la Segona Guerra Mundial ja que la Coca-Cola era una beguda non grata en el país i perquè hi havia dificultats per importar el xarop que feia falta per fer la Coca-Cola. Per desvincular-la d’Estats Units i per intentar demostrar que era un producte nacional, abans els embotelladors de la Coca-Cola varen incloure la frase; és un producte de Coca-Cola GmbH en la beguda de Cola, però no varen tenir l’èxit esperat. D’aquesta manera, el 1940 va néixer la Fanta exclusivament pel mercat alemany i la fórmula va ser tot un èxit amb sèrum de llet, sucre, aigua i una espècie de suc de poma. Quan Coca-Cola es va restablir després de la guerra va comprar la marca. El nom de Fanta va ser suggerit per un veterà venedor de la companyia, en Joe Knipp. La idea del nom la va tenir gràcies a un concurs que la empresa va impulsar entre els treballadors alemanys per donar un nom en el nou producte, en el qual l’empresari Max Keith, el cap de Coca-Cola a Alemanya, els demanava deixar volar la seva Fantasie (imaginació, en alemany). En sentir aquella frase, en Knipp va dir: Fanta.

Per altra banda, per mantenir l’equilibri amb el govern alemany, els embotelladors es varen veure amb l’obligació de prestar els seus camions de repartiment pel transport i la distribució de l’aigua. Per evitar que les botelles de Fanta fossin destruïdes en els continus bombardejos Aliats, varen ser emmagatzemades plenes d’aigua per evitar les vibracions en coves i pous de mines. Però, tot i els esforços, res es va poder fer per preservar les fàbriques. Les 43 embotelladores que hi havia a Alemanya varen ser destruïdes. Al final de la guerra, el 29 d’abril de 1945, el govern alemany va instar a la companyia, sota l’amenaça de deportar-los a un camp de concentració, a canviar el nom de l’empresa en un plaç màxim de dos dies. Però l’amenaça no es va fer realitat perquè l’Adolf Hitler es va suïcidar l’endemà.

 

Next Page »